 |
| Edició en baix-alemany de Verlag M. Naumann (2000) (núm 114) |
För Léon Werth
Leeve Kinner! Nehmt mi dat ni för ungoot! Ik heff düt Book een' vun de grooten Lüüd toeegent. Ik harr dor en gooden Grund för. Drün köönt Ji mi dat ook nohsehn: Düsse groote Minsch is mien allerbest Fründ op de heele Welt. Un ook dorüm köönt Ji mi dat nohsehn: Düsse groote Minsch versteiht allns, ook Beuker för Kinner. Un denn köönt Ji mi dat noch ut'n drïtten Grund nohsehn: Düsse groote Minsch wohnt in Frankriek, dor hett he Smacht, un dor früüst he ook. He hett en beeten Troost banni neudi. Man wenn all düsse Grünn' ni langen doot, dennso will ik düt Book en Kind toeegnen. Düsse groote Minsch hett ook mool en Kind ween. All de grooten Lüüd hebbt mool Kinner ween. (Man bloots en poor vun jüm denkt dor hüüt noch an trügg.) Ik änner nu mien Toeegnung nochmool af:
För Léon Werth,
as he noch en lüttjer ween hett.
El baix-alemany sovent és anomenat baix-saxó però en realitat aquest segon n'és només una variant. Hi ha manuals que el consideren un dialecte alemany, mentre que altres tractats el consideren com una llengua germànica més. El que està clar és que el baix-alemany i el neerlandès estan estretament emparentats però no són el mateix idioma. Pel que fa amb l'alemany (o l'alt-alemany) crec que el baix-alemany és un esglaó més del contínuum lingüístic germànic però que no està per demés parlar de dos idiomes propers, però diferents (com el català i els dialectes meridionals de l'occità, per exemple). De fet, és una llengua amb wikipedia i codi ISO 693-3 propi: nds.
Aquesta llengua és parlada al nord d'Alemanya, al sud de Dinamarca i a l'est dels Països Baixos. És present també Amèrica entre comunitats d'origen alemany que hi emigraren segles endarrere, entre aquests parlars en destaca, per exemple, l'alemany menonita. Abans de la II Guerra Mundial el baix alemany també es parlava a extenses àrees de Polònia i de l'antigua Prússia.
