 |
| Edició de Massimiliano Pirretti Editore (2012) (núm 115) |
A Léon Werth
A cmand scusa a i burdel d'avé dedichê ste lìvar a on grand. A jò un bon mutiv: ste grand l'è e'piò bon amigh che a jépa a e' mond. A jò un êtar mutiv: ste grand e' pò capì gnicôsa, nenca i lìvar pri burdel. A jò un terz mutiv: ste grand e' sta in Franza e l'à fam e fred. L'à bsogn d'èsar cunsulê. Se tot sti mutiv i n basta brisa, me a voj dedichê ste lìvar a e' burdël che l'è stê una vôlta sta grand parsona. Tot i grend j è stê di burdel una vôlta. (Mo j è puch qui che i s l'arcôrda). A curez alora la mi dëdica:
A Léon Werth
Quand ch'l'era un burdël.
Dialecte romanyol de l'idioma itàlic emilià-romanyol. Aquesta llengua forma part del grup gal·lo-itàlic (igual que el lígur, el llombard o el vènet). Aquesta variant emiliana és parlada a la província de Romanya i també a San Marino. El seu codi ISO 639-2 és: rma.
Dels 3.000.000 de persones que parlen emilià-romanyol, 1.100.000 són parlants de romanyol, dels quals a San Marino n'hi ha prop de 28.000 (dels 33.000 habitants que té aquest país). Com és ja costum entre les llengües dialetti d'Itàlia, tot i que hi ha diversos filòlegs i estudiosos de la llengua que, durant anys, han procurat desenvolupar un estàndard per al romanyol, no s'han posat d'acord i sembla ser que hi ha certes discrepàncies entre els models d'uns i els dels altres. És a dir, una proposta d'estàndard per a l'emilià-romanyol, que jo sàpiga, no hi és. Ara bé, per a alguns dels seus dialectes sí que n'hi ha però hi ha discrepàncies a l'hora d'aplicar-les. El resultat és el de sempre: versions semi-fonètiques de les varietats internes d'una llengua amb les quals es procura fer més èmfasi a les escasses diferències que puguin tenir que no a la infinitud d'aspectes que les acosten.
El llibre està editat a Itàlia, a Milà, per Massimilano Pirretti Editore. Punt a favor del llibre: no és cap edició feta obsessivament per a col·leccionistes des d'editorials que desvirtuen la naturalesa dels llibres. Es va publicar l'any 2012.
