Жима эла "Gima ela" (txetxè)

Edició en txetxè publicada als EUA (2016)
(num 97)

Верт Леонна
ХIара киншна айса воккхачнна ларарна берашка Сайна къинтIерадовлар довху ас. Сан яло бехказло ю: и боккханиг сан уггар то ь ла шха волу доттагI ву. Кхин цхьаъ а ду: дуьненахь массо а хIумнах дика кхеташ ву иза, ур-аттал берийн киншекех а тIехь. Цу тIе, иза Францехь вехаш ву, ткъа хIинца ци гахь мацалла а, Шелл а ю.

Edició en txetxè de Danny Endlich. Abans de parlar de l'idioma em permetré la llibertat de parlar del llibre i de fer-me una mica d'autocrítica. El txetxè és una llengua amb la qual hi tenia molt d'interès. N'existeix una edició de 2003 editada i publicada a Txetxènia que és molt mala d'aconseguir. A raó d'aquesta circumstància vaig descobrir la via fàcil de contactar amb un venedor estatunidenc que edita i ven llibres de Le Petit Prince estranys, entre ells el txetxè, moltes llengües artificials, l'amhàric, i fins i tot l'eonaviego! Vaig sucumbir. Vaig caure a la temptació de comprar uns llibres trets de context, que han estat pensats per vendre directament a col·leccionistes, editats fora del país i amb els quals mai cap txetxè pugui encobeir llegint-lo. Una obra treta de context (n'hi ha unes quantes així, pul·lulant pel món del Petit príncep). Però així i tot volia el txetxè, tenia moltes ganes de poder parlar-ne en aquest blog i això és el que hi ha. Senzillament no és el llibre més meritori de tots, però no és cap mal llibre. 

El txetxè és una llengua del Càucas de la família lingüística de les caucàsiques. És a dir, ni és turquesa, ni és indoeuropea, és una cosa a part: caucàsica, com l'abkhasi, el cabardià o el georgià. Es parla a la república de Txtexènia, dins Rússia. La majoria dels seus parlants són musulmans i entre Rússia i Txetxènia és sabut que hi ha una relació tensa.

El txetxè va escriure's amb l'alfabet àrab fins la dècada de 1920, després passà a escriure's en ciríl·lic. Algunes particularitats d'aquest idioma (compartides també amb altres llengües de la família caucàsica) són que no hi ha gènere, però sí nombre, cas i classe: és a dir, les paraules en txetxè no són ni masculines ni femenines, simplement són. El que sí tenen en compte és que siguin singulars o plurals, que siguin adjectius, substantius, etcètera, i la funció que ocupen: acusatiu, datiu, ablatiu... En total hi ha aproximadament 1.300.000 parlants de txetxè repartits sobretot per Txetxènia però també a Jordània.