 |
| Edició en sambahsa regalada per en Danny Endlich |
Ad Léon Werth
Beudo pardon im magven ob dedievs tod buk uni balirh. Ho un serieus excuse: so balirh est is sellst preint ho tienxia. Ho alyum excuse: so balirh ghehdt prete quant, hatta buks pro magvens. Ho un trit excuse: so balirh weict in France quer is paytt ob hungher ed srigos. Is want husur. Sei quant ta excuses ne sont kafi, io accepte dedie tod buk ei magvi qui so balirh buit prevst. Vasyi balirhs buir magvi prever (bet pauks ex i mehme to). Corrego ghi mien dedication:
Ad Léon Werth
quan is eet un lytil pwarn.
El sambahsa és una llengua artificial creada el 2007 pel francès Olivier Simon. Desconec la intenció i la finalitat amb la qual es creà aquesta llengua. Entre les llengües artístico-literàries com el kenya, el dothraki o el klingon, i les que han pretès ser un mitjà de comunicació internacional real com l'esperanto o la interlingua de sistemes lingüístics artificials n'hi ha un bon grapat.
Personalment més enllà de l'esperanto, les altres no les entenc. No n'entenc la seua lògica. Al cap i a la fi totes elles (n'excloc les literàries, que tenen finalitats purament estètiques) s'han creat per tenir una lingua franca que sigui per a tots però que alhora no pertanyi a ningú. La idea esperantista és una idea d'ecologia lingüística que, de no haver estat per la II Guerra Mundial i per la posterior formació dels blocs de la Guerra Freda, potser hauria tengut molta més volada de la que ha tengut. Però això l'esperanto, que existeix des del segle XIX i sorgí en un moment en que les idees internacionalistes calaven entre la massa. Però ara, en el 2007, una altra llengua? Quants parlants té? Quina difusió hi ha? Per què ha sorgit?
Tot plegat, massa incògnites.
Ara bé, m'encanta tenir-lo en un Petit príncep. És estrany, i això li dóna un cert encant col·leccionista.
