 |
| Edició baresa de l'editorial Gelsorosso (2015) (num 94) |
A Liòne Werth
Cèrche perdòne alle pecceninne pu fatte ca cusse libbre u sò deddecàte a nu crestiàne granne. Però tènghe na bella scuse: cusse crestiàne granne iè u mègghie chembagne du munne. Tènghe pure n'alda scuse: cusse crestiàne granne accapìsce tutte, pure le libbre pe le pecceninne; e tènghe n'alda scuse angòre: cusse crestiàne granne iàvete in Frange, tène fame, tène fridde e tèn'abbesègne de ièsse chenzeuàte. E ce tutte chisse scuse non avàstene, cusse libbre u dèddeche o pecceninne ca cusse crestiàne granne iè state. Tutte le granne avonne state pecceninne na vòlde. (Ma picche de lore su arrecòrdene). Perciò aggiusteche la dèddeca mè:
A Liòne Werth
Acquànne iève nu pecceninne
El barès és un dialecte de la regió Puglia que es parla a la província de Bari i comprèn una de les variants de la llengua napolitana. En general la llengua napolitana és bastant viva i vigent entre els habitants del sud. Les dissonàncies arriben a l'hora de parlar de si llengua napolitana o simplement de molts dialectes dispersos. Ja se sap que la tendència italiana és considerar a tot allò que no és italià estàndard, dialetto.
La comunitat filològica internacional accepta el napolità com a una llengua en si mateixa. El problema el trobam quan parlants de fora de la Campanya napolitana se'ls inclou la seua parla sota el nom de napolità, cosa que troben del tot inacceptable tot i ser mútuament intel·ligibles i semblants.
Existeix també una versió de Le Petit Prince en napolità, es titula O Princepe Piccerillo. Vegem com comencen:
Versió napolitana
Quann'io tenevo seje anne, na vota, vedette nu disegno bello assaje nocpp'a nu libbro ca parlava d' 'a furesta vergene e se chiammava Storie vissute. Se vedeva nu serpente boa ca s'agliutteva nanimale. Chesta è 'a copia d' 'o disegno.
Versió baresa
Tand'e tand'anne fa, acquànne tenève sè iànne, jind'a nu libbre sop'a le forèste de na vòlde, ca se ciamàve "Stòrie vère de la nature", vedìbbe nu belle desègne. Nu serpènde bò ca se stèv'a gnòtte n'anemàle. E cusse iè u desègne.
A simple cop d'ull és fàcil arribar a dues possibles conclusions. La primera és que el napolità no té una ortografia unificada, cosa que en dificulta la concepció de llengua unida, tot i la variació dialectal interna. La segona cosa que podem deduir és que igual sí que hi ha una ortografia unificada però que per alguna raó no és acceptada ni aplicada pels seus parlants. Això es pot deure al desprestigi que pateix el napolità enfront de l'italià i de la forta dialectalització que aquesta situació genera.
Amb tot això, el napolità té uns 8 milions de parlants, 2 dels quals són de la regió de Puglia, on s'hi inclou Bari (IIIc al mapa)
