 |
| Edició de Caraïbeditions en crioll de Reunió (núm 104) |
Po Léon Werth
Mi dmann éskiz bann marmay pars moin la dédikas liv la in gran moun. Mon léskiz lé valab: gran moun la, sé lo pli gran zami moin nana dsi la tèr. Moin na inn ot léskiz: moun la lé kapab konprann tout, minm liv pou marmay. Moin na in troizyinm léskiz: gran moun la i abite la France ousa li la fin, li la fré. Li na bezoin i gate ali inn ti pé.Si tout bann zéskiz la na poin asé, mi vé bien dédikas liv la pou lo ti marmay gran moun la lété na lontan. Tout bann gran moun lété dabor ti marmay. (Mé la poin bon pé i rapèl.) Alors, mi koriz mon dédikas:
Po Léon Werth
kan li lété marmay.
El crioll reunionès és un crioll de base francesa que es parla a l'illa de Reunió, a occident de Madagascar. No s'ha de confondre amb el crioll de Maurici, tot i estar relativament al costat. Al crioll reunionès se li troben sobretot traces de normand i de gal·ló. Així i tot també s'ha vist influït per llengües arribades a l'illa com ho són el tamil, el portuguès o l'hindi, entre d'altres.
L'ús del crioll és molt viu entre els reunionesos. La situació és clarament de diglòssia: el reunionès es parla en àmbits familiars i informals mentre que el francès és omnipresent en el món laboral.Així i tot, així com alguns criolls, com el de Maurici, viuen un procés d'allunyament de la llengua base, el cas del reunionès és invers, cada vegada s'aproxima més al francès a causa de la influència permanent de la cultura francesa en els mitjans de comunicació. No hem d'oblidar que l'illa de Reunió és un dels territoris d'Ultramar de França.
En la Reunió, com en altres departaments francesos, l'única llengua oficial és el francès. No obstant això, des de 2001, els centres escolars de primària poden oferir bé un ensenyament en llengua reunionesa, o bé un ensenyament bilingüe crioll/francès. En secundària, s'ofereix una assignatura Llengua i cultura regionals.
