 |
| Edició en indonesi de l'editorial Kunkoro (2014) (num. 92) |
Untuk Léon Werth,
Aku harus minta maaf kepada anak-anal, bahwa buku ini justru dipersembahkan buat orang dewasa. Alasannya serius: orang ini teman terbaikku di dunia. Alasan lainnya: orang ini, walaupun dewasa, namun memahami segalanya, termasuk buku anak-anak. Alasan ketiga: saat ini ia tinggal di Perancis, dalam keadaan kelaparan dan kedinginan. Aku ingin menghiburnya. Jika semua alasan ini belum cukup; aku mempersembahkan buku ini untuk seorang anak yang nantinya tumbuh jadi dia. Semua orang tumbuh dari anak-anak. Tapi memang hanya sedikit yang akan ingat. Jadi inilah persembahanku:
Untuk Léon Werth,
saat ia masih kecil.
L'indonesi és la primera llengua que arriba a la col·lecció parlada als mars d'Orient. M'agrada poder tenir alguna cosa que prové del mar de Java, sona bé. La família de l'indonesi també sona exòtica i llunyana: pertany a la família de llengües austronèsies. Per tant té una certa relació amb el palauès, el tagal, el javanès, el parlar de Fidji, etcètera.
La història de l'indonesi és curiosa. Ja hi ha documents en aquesta llengua allà al segle VII, però no fou fins entrats en el segle XX, en plena Guerra Mundial que no començà a estendre's arreu de l'arxipèlag d'Indonèsia. La història fou que, durant la invasió japonesa, els invasors, amb la voluntat d'esborrar qualsevol traça occidental, prohibiren que els mitjans de comunicació poguessin expressar-se en holandès o anglès i fomentaren l'ús de l'indonesi arreu de les illes. D'aquesta manera passà de ser la llengua d'una àrea d'Indonèsia a ser la llengua franca parlada (o si més no, coneguda) a tot el país.
L'indonesi està fortament emparentat amb el malai, de tal manera que més que parlar de dues llengües és més adient parlar de dues variants del mateix idioma. Tanmateix, comptant estrictament la branca indonèsia, estam davant d'una parla amb ni més ni menys que de 43 milions de parlants i coneguda, com a segona llengua, per uns altres 156 milions de persones.
