 |
| Edició en huastec. Gràcies Juan Carlos! (núm 124) |
Bál na Léon Werth
U kontsiyal ti pakwlantsixtaláp an chitsik chikam bál u oltsiyámal axé' i líbro jún i inik púlik. U kó'yal jún i káwintal alwa': axé' i inik púlik jách nu exlomnawál nu kó'yal axé' ti chabál. U kó'yal k'e'et jún u káwintal: axé' i inik púlik ka awich kin exbay ejtal, axta an ajumtaláp bál an chitsik chikam. U kó'yal óxtal u káwintal: axé' i inik púlik k'wajat ti Francia, xó'ni an ta wat'él i k'a'ínal ani in chamay. In yejentsiyal t'ajats yán i muluk'nataláp. Máx ejtal axé' i kawintaláptsik bá' ejtal, u lé' ku oltsiy axé' i ajumtaláp an chikam k'ál ná' axé' i inik púlik k'alej jún k'alel. Kwentsal an inik púliktsik jún k'alel up chikam jayej. Pero t'ajatsch'ij we'an ti chalpayal. U jalk'uyal tám nu káwintal:
Bál na Léon Werth
támta chipílej
A primers de març em va arribar, des de Mèxic, aquest llibre que m'havia enviat en Juan Carlos Solís. Llibre que li agraesc moltíssim! Les llengües ameríndies no són les que més acostumen a circular per aquest racó del Mediterrani.
El huastec és una llengua maia parlada al nord del golf de Mèxic. Té uns 173.000 parlants que estan dividits en dues comunitats lingüístiques separades. Tal com s'observa en el mapa adjunt a aquest escrit, hi ha dues comunitats de huastec que tot i viure a prop l'una de l'altra, no formen una comunitat lingüística unificada.
