 |
| Edició en lígur de l'editorial Tintenfass (núm 125) |
À León Werth
Domando pardón a-i figeu d'avéi dedicòu sto libbro à 'n grande. Gh'ò 'na scusa séria: sto grande o l'é o ciù gran amigo che gh'ò a-o mondo. Gh'ò 'n ätra scusa: sto grande o peu capî tutto, sciña i libbri pe-i figeu. Gh'ò 'na tersa scusa: sto grande o sta in Fransa dove o gh'à famme e fréido. E o gh'à ben da bezœgno d'ëse consolòu. Se tutte ste scuse no bastan, vœggio ben dedicâ sto libbro a-o figeu ch'o l'é stæto in passòu sto grande. Tutti i grèndi son sæti primma di figeu. (Ma se l'aregòrdan in pòcchi.) Aloa, corezzo a mæ dédica:
À León Werth quande o l'ëa figeuttìn.
El lígur és una llengua romànica parlada a Ligúria, que és on hi ha Gènova. Llengua, per altra banda, sovent mal anomenada dialecte. El lígur forma part del grup gal·loitàlic de les llengües romàniques, mentre que l'italià forma part d'un altre grup: l'italorromànic. El cas és que el lígur ha jugat un paper destacat en la història. Al ser la llengua dels genovesos, el lígur va tenir un període d'expansió arreu de la Mediterrània digne de menció, durant l'Edat Mitjana. La república mercantil de Gènova va fundar i colonitzar diversos ports arreu del Mediterrani occidental de manera que la seua llengua creuà el mar i podem trobar-la per exemple a Tabarca, que és una illeta al sud de Sardenya, També hi ha dos reductes lígurs a l'illa de Còrsega: un al nord que es diu Calvi, i un al sud, que és Bonifacciu.
Existeix una edició de El petit príncep en lígur de Tabarca: U Prìncipe Picin
Al sud del País Valencià, prop d'Alacant, hi ha una illeta que és coneguda com Nova Tabarca. Aquesta illa va ser colonitzada l'any 1700 per habitants de Carloforte (la Tabarca sarda). El cas és que aquesta comunitat no va arribar a perdurar gaire a l'illa i la llengua s'hi ha perdut, però en el seu moment vàrem tenir tots els ingredients necessaris per tenir un petit reducte lígur a ca nostra.
