 |
| Edició en singalès que m'ha fet arribar n'Adela, Moltíssimes gràcies. (núm 136) |
 |
| Detall de l'interior, escrit amb escriptura sinh |
Tot i poder semblar mentida, el parentiu del català amb aquest idioma és superior que amb el basc. No és que el singalès i el català s'assemblin gaire. Crec que, de fet, no es pareixen mica. Almenys, però, el singalès és també una llengua indoeuropea.
De fet és la llengua indoeuropea que es parla a Sri Lanka, aquella illa que hi ha a prop de la punteta de baix de la Índia, això la converteix amb la indoeuropea més meridional de món. Els singalesos són el grup ètnic majoritari de Sri Lanka, representen el 70% de la població total i s'estima que l'idioma té uns 16 milions de parlants, la majoria d'ells a l'illa.
Sembla ser que el singalès té un gran nombre d'influències del tàmil, que és una altra llengua indoària i es parla a la punteta del sud de la Índia i al nord de Sri Lanka. El cas és que el tàmil té cinc vegades més parlants que el singalès i segons pareix en aquest cas la llengua absorbeix vocabulari i diversos barbarismes del tàmil. Clàssica relació entre llengua gran i llengua petita.
El català té una paraula d'origen singalès i és beri-beri. Es tracta d'una malaltia que afectà el sud-est asiàtic a finals del segle XIX i és causada per una deficiència nutricional. Dades viquipèdia. A part, el castellà recull també la paraula cornaca, que és un domador i genet d'elefants.
 |
