 |
| Llibre en marquesà que m'ha fet arribar na Mertxe (núm 137) |
Na Léon WerthE ape nei au i te tau tōiki i ia haakoè mai âtou i to ù piò no to ù patutina i tēnei hāmani na tītahi ànamotua. E tumu toitoi: teâ ànamotua e hoa tāhia nui no ù i te aomāama. Eia me tītahi tumu, e vivini teâ ànamotua i te tau mea paotū, atii mei te tau hāmani a te tōiki. Eia te toù o te tumu: e èka nei teâ ànamotua i Ferani, e mate aa īa i te one me te metoè i èià. E maìmaì aa īa ia haatāvaètia ia īa. Anoā aê àva tēnei tau tumu, e patu â au i tēnei hāmani i na pō e tōiki ana teâ ànamotua. Paotū te tau ànamotua e tōiki âtou tōmua. (Mea â, mea iti pō mei vāvena o âtou e maakau hakaùa â).E haatoitoi â au i ta ù patutina no te ènata na īa tēnei hāmani ta ù e patu nei.Na Léon WerthI na pō e kaiū māhaì īa
Amb el marquesà queda inaugurada la branca polinèsica en aquesta col·lecció. El llibre me l'ha facilitat na Mertxe, a qui li estic ben agraït. Les llengües polinèsies són una família lingüística parlada a bona part de les illes del Pacífic. Es compten devers una quarantena d'idiomes diferents, entre els quals destaquen el tahitià, el hawaià o el maorí. A més a més, sembla ser que la semblança i la comprensió mútua entre aquestes llengües és bastant alta.
Per exemple, en el cas del marquesà, la intercomprensió que té amb el tahitià algunes fonts marquen que arriba fins al 50% mentre que amb el hawaià, que n'és la llengua més propera, aquest percentatge s'eleva fins el 70%. El marquesà, però, té molts menys parlants que aquestes llengües abans citades. En té aproximadament 5000 i representen entre el 60 i el 70 per cent del total d'habitants de l'arxipèlag. Els parlants de marquesà són bilingües i a part de la llengua pròpia de les illes parlen també francès.
