 |
| Edició en xinès duta personalment des de Xangai (núm 128) |
 |
| Dedicatòria clàssica del llibre que acostum a copiar |
Avui tenim davant nostre una llengua que, segons com s'estudiï compta amb mil dos-cents milions de parlants o bé amb vuit-cents milions de parlants. Aquest ball de xifres és clar. No tots els xinesos parlen igual. Aquesta variació interna entre el mandarí, el wu, el hakka, el cantonès, etc. Si aquesta variació de parles es projecta com una variació interna (dialectes) és quan ens apareix que el xinès té 1.200.000.000 de parlants. Hem de tenir present, però, que aquesta variació és tan significativa com la que hi ha entre les diverses llengües romàniques! El hakka i el mandarí s'assemblen com el portuguès i el francès. És per això que és més correcte especificar de quin xinès estam parlant i, en aquest cas, es tracta de xinès mandarí, que és el més parlat i la forma oficial usada per l'estat. El mandarí té 800.000.000 de parlants.
El cas de l'escriptura és un món apart. Sí, no tots els xinesos parlen igual, però sí que escriuen pràcticament de la mateixa manera. Els caràcters xinesos són molt conservadors i han variat poc amb el pas dels segles de manera que per escrit els diversos parlars xinesos s'acosten i s'assemblen molt més que no de forma parlada.
