 |
| Edició en canarès editat a la Índia l'any 2007 (núm 147) |
El canarès és la vuitena llengua amb major nombre de parlants de la Índia (cal tenir present que al subcontinent indi es calcula que s'hi parlen unes 415 llengües). Es tracta d'una llengua dravídica, com ho és també el telugu (Le petit prince en telugu: చిన్నారి రాకుమారుడు).
Les llengües dravídiques són una família lingüistica parlada a la meitat sud de la Índia. Són una família molt i molt antiga. Es considera que és anterior a l'arribada de les llengües indoàries (entre les quals s'hi inclouen el sànscrit, l'urdú, l'hindi, el singalès, el bengalès, el nepalès, etc). Hi ha constància ja de textos en canarès datats al segle V dC. Com moltes altres llengües de la Índia, l'alfabet del canarès és propi i exclusiu per al canarès, tot i tenir també un origen comú amb el d'altres llengües d'allà amb l'alfabet dravídic.
No fa gaires anys la Índia considerà el canarès una llengua clàssica índia. Això significa que, de la mateixa manera com nosaltres consideram el grec antic i el llatí llengües clàssiques i s'estudien com a tals, a la Índia el canarès és també una llengua clàssica però amb una diferència respecte a les nostres: el canarès és una llengua viva. I tant viva, amb més de 44 milions de parlants!
A més, en català tenim una paraula d'origen canarès i és bambú. La canya de la qual se n'alimenten els pandes a la Xina, és una paraula d'origen canarès que, molt probablement, ens hagi arribat a nosaltres a través de l'anglès o del portuguès.
A més, en català tenim una paraula d'origen canarès i és bambú. La canya de la qual se n'alimenten els pandes a la Xina, és una paraula d'origen canarès que, molt probablement, ens hagi arribat a nosaltres a través de l'anglès o del portuguès.
