 |
| Edició de 1994 en kabardí, una llengua de Circàssia (núm 150) |
Aquesta col·lecció de llengües exemplificades amb El petit príncep començà durant la meua època universitària de forma molt modesta. En aquell moment vaig plantejar-me el repte d'ajuntar totes les versions occitanes del llibre i amb això la cosa ja s'amplià també a la resta de llengües romàniques. Poc a poc, amb el temps, aquesta concepció romanista s'ha anat ampliant i la col·lecció ha adoptat un aire universalista amb la recerca de parles i llengües d'allò més diverses. Cada un d'aquests llibres em suposa l'oportunitat de poder afegir un color més a l'immens mosaic lingüístic i cultural que és el món.
Amb aquesta voluntat d'ampliar horitzons i de tenir un bocinet de cada racó del món a prop meu enguany he posat la mirada a una de les zones més complexes que tenim a Europa: el Caucas. Així he aconseguit una còpia de Le petit prince en txetxè (Жима эла), armeni (Փոքրիկ իշխանը), mingrelià (ჭიჭე მაფასქირი) i ara també en kabardí. Una llengua i un llibre quasi impossibles d'adquirir i que m'ha fet una il·lusió immensa obtenir no només pel fet de completar una mica més el puzle caucàsic sinó perquè aquest llibre de 1994 és l'única mostra del conte d'Antoine de Saint-Exupéry en aquest idioma i es troba ni més ni menys que en un recull de contes clàssics juntament amb noms tan rellevants com Tolstoi o els germans Grimm.
El kabardí és una llengua caucàsica parlada pels kabardins molt propera a l'adigué, tant que una part dels lingüistes consideren que les dues són en realitat els dos dialectes que conformen l'idioma circassià. El fet és que són les llengües majoritàries de Circàssia (la regió nord-oest del Caucas) i d'on pren nom la dansa popular d'origen escocès Cercle circassià amb la que comença aquest text.
Amb aquesta voluntat d'ampliar horitzons i de tenir un bocinet de cada racó del món a prop meu enguany he posat la mirada a una de les zones més complexes que tenim a Europa: el Caucas. Així he aconseguit una còpia de Le petit prince en txetxè (Жима эла), armeni (Փոքրիկ իշխանը), mingrelià (ჭიჭე მაფასქირი) i ara també en kabardí. Una llengua i un llibre quasi impossibles d'adquirir i que m'ha fet una il·lusió immensa obtenir no només pel fet de completar una mica més el puzle caucàsic sinó perquè aquest llibre de 1994 és l'única mostra del conte d'Antoine de Saint-Exupéry en aquest idioma i es troba ni més ni menys que en un recull de contes clàssics juntament amb noms tan rellevants com Tolstoi o els germans Grimm.
El kabardí és una llengua caucàsica parlada pels kabardins molt propera a l'adigué, tant que una part dels lingüistes consideren que les dues són en realitat els dos dialectes que conformen l'idioma circassià. El fet és que són les llengües majoritàries de Circàssia (la regió nord-oest del Caucas) i d'on pren nom la dansa popular d'origen escocès Cercle circassià amb la que comença aquest text.
Així i tot, la llengua que avui ens ocupa té passat d'un milió i mig de parlants. Una part d'ells, però, viuen en diàspora per Turquia, els Estats Units, altres regions de Rússia, Síria i Jordània. Això es deu a la bel·licosa història de Circàssia amb Rússia i amb l'Imperi Otomà que, després de veure truncats els somnis d'independència molts de circassians varen haver d'anar a l'exili.
Pel que fa al que es comenta més amunt sobre si el kabardí i l'adigué són una o dues llengües, només vull afegir que molts de kabardins anomenen la seua llengua adighabze (llengua adigué). I aquesta llengua sona d'aquesta manera:
 |
| De color magenta la llengua kabardina. |
