 |
| Edició en sranan tongo (núm 162) |
Gi Léon Werth
Mi e aksi den pikinwan di sa leisi a buku disi pardon, fu di mi tyari en ini a nen fu wan bigisma.
Mi fosi nanga a moro seyrysy prakseri na taki en na mi moro bun mati na grontapu.
A di fu tu prakseri na taki a bigisma disi e frustan alasani, te nanga buku gi yunguwan.
A fi fu dri prakseri fu san-ede mi du en, na bika a en e libi na Fransisei, pe angri e kiri en, nanga kowru e naki en. A abi pikinso prisiri fanowdu.
Efu nowan fu den prakseri disi no e seki yu, mi sa tyari a buku disi ini na nen fu a pikin boi, di kon tron a bigisma disi. Ala bigisma ben de yon'yoni pikin fosi den kon bigi. (Ma, ke poti, sowan no man memre dati moro.)
Na fu dati-ede mi sa kenki a tyari na nen fu a buku disi ini:
Gi Léon Werth
Di a ben de wan pikin boi.
La sranan tongo (o llengua de Surinam) és un crioll amb base anglesa que es parla a Surinam i que a vegades és utilitzada com a lingua franca entre les Guyanes i Surinam. Aquesta llengua és parlada aproximadament per unes 500.000 persones. Antigament Surinam era conegut com la Guyana neerlandesa i és, justament el neerlandès, la llengua oficial d'aquest petit país caribeny.
És curiós que, essent una antiga colònia neerlandesa la base del seu crioll sigui l'anglès i no la llengua d'en Cruyff. Així i tot sí que una mica n'ha begut, del neerlandès, i del portuguès també. De fet, en el mateix títol del llibre d'aquesta entrada hi apareix un lusisme. A diferència d'altres criolls caribenys per a dir petit no utilitzen likl (crioll de Jamaica) ni formes africanes com -La o -Lan (criolls de Guadalupe, Martinica o Haití), la paraula que els parlants de Surinima utilitzen és Pikin i prové del portuguès Pequeno.
Normalment quan s'ajunten les idees de dictador + llengua minoritària el resultat són paraules com repressió, persecució, minorització o prohibició. Idò bé, no és ben bé així en el cas del Surinam. Aquí, durant la dècada de 1980 la sranan tongo va popularitzar-se en part perquè el dictador surinamès Desi Bouterse l'utilitzava sovent durant els seus discursos. Aquesta llengua té una ortografia acceptada des de 1986 tot i que se'n conserven escrits des del segle XIX.
