 |
| Edició en uigur arribada des de la Xina gràcies a na Roser. (núm 170) |
Aquest llibre era un dels meus obligats. Des que vaig saber per primera vegada de l'existència del poble uigur i de la seua història i reivindicacions vaig desitjar en primer lloc algun dia visitar aquest país túrquic de la Xina i en segon lloc, aconseguir-ne la seua respectiva edició de Le Petit Prince. Per ara he aconseguit el segon punt i encara em falta, en un futur, visitiar aquest racó del món tan i tan interessant (ei però! Tenc un cosí que sí que hi va anar!).
Els uigurs són un poble d'origen turc que habita a l'Àsia central a una zona fronterera entre els monts Altai, el Kazakhstan i Mongòlia. La diferència entre aquests túrquics i els seus vesins és que aquests no tenen cap estat independent al darrere. Aquest poble de majoria musulmana sunnita està format per uns 8,4 milions de persones que habiten a una zona quasi desèrtica de l'interior de la Xina anomenada Xinjiang (tot i que hi ha qui l'anomena Turquestan Oriental o bé Uigurstan). Al mapa tricolor de l'esquerra es pot observar les tres ètnies majoritàries que habiten a Xinjiang (uigurs de color blau, xinesos de color vermell i kazakhs de color groc).
La llengua dels uigurs té prop de 10 milions de parlants. Està fortament emparentada amb l'uzbek. S'assemblen tant que la intel·ligibilitat entre aquestes dues parles és pràcticament total. Una de les diferències principals entre aquestes dues llengües és d'aspecte i no lingüística: l'uzbek utilitza els alfabets llatí i ciríl·lic, mentre que l'uigur fa servir l'aràbic. De fet, tal com pot observar-se a la foto del llibre, està escrit amb caràcters aràbics i, al marge, en xinès ja que es tracta d'una edició bilingüe.
