Edició en cantonès arribada des de Hong Kong gràcies a na Roser (núm 169) |
El cantonès és una llengua o un dialecte segons si qui s'ho mira és un lingüista o un polític. Així és com ho afirma en Wai-man Zoe Lam, el traductor d'aquesta interessantíssima edició de Le Petit Prince. Per aclarir-nos un poquet, el que ve a dir el traductor és que des del punt de vista de la política interior xinesa el xinès és l'única llengua de l'estat i la resta no són més que dialectes rurals als quals no se'ls dona gaire importància.
Ara bé, des del punt de vista lingüístic, un parlant monolingüe de xinès mandarí és incapaç de comprendre el cantonès. Sí que és cert que ambdues parles tenen un origen comú, bé són llengües d'origen sinotibetà. Wai-man Zoe Lam ho exemplifica d'una manera molt senzilla: la relació entre el mandarí i el cantonès és semblant a la que hi pot haver entre el suec i l'alemany, un origen comú però a part d'això ens trobam davant dos sistemes lingüístics amb vocabulari, fonètica i estructures gramaticals pròpies.
Pel que fa a l'escriptura, el cantonès utilitza els mateixos caràcters que el xinès mandarí, a part cal tenir present que la gran majoria de parlants de cantonès també dominen el mandarí, així que aquí es deriva una situació de diglòssia: per a textos formals s'utilitza el xinès estàndard (el mandarí) i per a textos informals i amb caràcter oralitzant s'utilitza el cantonès. Ambdós sistemes utilitzen els mateixos caràcters amb l'excepció d'alguna lletra puntual pròpia del cantonès i inintel·ligible pels mandarins. Aquest llibre en qüestió està escrit en cantonès. Pot observar-se, però, que el títol coincideix amb la versió mandarina (小王子).
El cantonès és la versió estàndard de la llengua Yue que és la que es parla a la ciutat de Canton (o Guangzhou) i a l'àrea de Macau i Hongkong. De fet, aquesst llibre ha estat imprès a Hong Kong.