 |
| Edició en gal·ló rebuda des de l'editorial Sibel e Siben (núm 167) |
A Léon Werth
Je demaundd ez qenèus a me pardonae d'aveir daveyaé ste livr-ci a un jant an aj. J'ae un bon desblasm: ste jant an aj est le melhór amein qe j'ae de par le mondd. Maen j'ae un autr desblasm: ste jant an aj poet tót conprandr, diq'a lez livr pór lez qenèus. J'ae corr un treiziesm desblasm: ste jant an aj resst an Frauncz eyó q'il a graund faen e q'il a freid. J'avon don au reconsolae. E pé si qe i-a pas corr asaé de tót cez desblasm-iloe, je voes ben daveyae ste livr-ci au qenèu qe ste jant an aj, il fut d'autr-fei. Tót lez jant an aj on estaé unn fei dez qenèus. (Maen i n'n a pas gèrr a n'n aveir sóvenaunez.) Dan le cóu je corij mon daveyaij:
A Léon Werth
com il taet qenèu
El gal·ló és una de les dues llengües pròpies de Bretanya. Es tracta d'una llengua romànica que forma part del grup de llengües d'oïl (juntament amb el normand, el picard o el francès). Sembla ser que és una llengua que presenta molts trets comuns amb el normand (Lé P'tit prince) però amb una influència notablement superior del bretó (A Priñs Bihan).
Aquesta llengua pròpia de la meitat occidental de Bretanya actualment es troba en una situació molt delicada i és que el nombre de parlants ha presentat una gran devallada durant el darrer segle. Actualment el gal·ló s'estima que té uns 30.000 parlants. Si es té en compte que les seues urbs més importants són Rennes i Nantes i sumen entre elles quasi mig milió d'habitants, si hi afegim un altre mig milió d'habitants repartits per la resta de la Bretanya gal·lòfona ens trobam davant d'una situació crítica: la llengua és parlada per entre un 3% i un 5% de la població.
Per sort hi ha gent que lluita contra la progressiva desaparició del gal·ló. En aquesta lluita destaquen molts noms, un d'ells és el d'Alan-Joseph Raude que després d'estudiar durant molts anys el gal·ló l'ha procurat d'una certa normativa ortogràfica i prepara la publicació d'un diccionari trilingüe bretó-gal·ló-francès per tal de refermar la presència de la llengua a Bretanaya. Ezxisteix també l'Institut Chubri que viu pel foment del gal·ló. Per altra banda, l'editorial Sibel e Siben ajuda al foment de la llengua amb publicacions diverses en gal·ló com aquesta edició de El petit príncep o de manuals per aprendre a parlar gal·ló. També es publica la revista Le liaun. A part de les iniciatives particulars, però, les ajudes al gal·ló són poques. La ciutat de Rennes, per exemple, té tots els rètols del metro de la ciutat escrits en francès i en gal·ló.
De tota manera, sembla ser que el gal·ló no té cap codi ISO 639 cosa que en dificulta molt la seua projecció portes enfora. L'any 2008 aquesta llengua va ser reconeguda juntament amb la resta de llengües minoritzades de França per una reforma de la constitució on s'hi esmenta "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França". Amb l'exemple d'Espanya podem ben saber que entre això i res la diferència és poca. Actualment el gal·ló desapareix. El fet de no tenir un ensenyament reglat, de ser rebutjat per part de la població francòfona -que és majoritària- i que tots els parlants de gal·lo són bilingües amb el francès fan que la llengua se'n vagi, tot i l'esforç per part d'algunes associacions de reviure'l.
