 |
| Edició en groenlandès arribada des de l'illa de Rønne (núm 195) |
LÉON WERTHIMUT
Hissinnut meeqqanut utoqqatseqqaassaanga una atuagaq inersimasumut pigitikkakku. Patsisissaqarluartorujussuuvungali: tassami inersimasoq eqqartorneqartoq tassaavoq inuuninni kammaginerpaasara. Allamik aamma utoqqatsissutissaqarpunga: Taassuma inersimasup suut tamaasa paasisarpai, allaat meeqqaanut atuakkiat. Allamillu aamma suli utoqqatsissutissaqarpunga: Frankrigimi najugaqarpoq, kaalluni qiiaqalunilu. Tuppallersarneqarnissani pisariaqarteqaa. Patsisissat tamakku naammanngippata, taava atuagaq inersimasup taassuma meeraagallarneranut pigitissinaalluarpara. Inersimasummi tamarmik meeraasimapput. (Amerlasuulli tamanna eqqaamasinnaanngilaat.) Taamaalilluni pigititsinera imaalerpoq:
LEÓN WERTHIMUT
Taamani nukappiarannguugallarmat.
El llibre en groenlandès és un dels més originals que he aconseguit. Es tracta d'un idioma que, escrit, forma unes paraules llarguíssimes que sembla que no han d'acabar mai. Quan vaig veure això vaig pensar el mateix que en veure el mateix text escrit en sami skolt (U'cc Prinsâš): qui ha escrit el text ha estat un gat agegut damunt del teclat.
Pel que fa a la llargària de les paraules, la raó es deu a que el groenlandès és polisintètic. És a dir, afegeix sufixos a les arrels de manera que en matisen i en varien el significat. És rar, però, trobar paraules amb més de sis sufixos junts, tot i que pel que sembla, tampoc no és impossible. El groenlandès té més de 700 sufixos diferents que es combinen de milers de maneres.
Sobre el groenlandès circula la llegenda entre lingüístes de que té vuit, deu o vint paraules diferents per referir-se a la neu, o per a designar tonalitats de blanc diferents. Bé, això és una veritat a mitges. Sí que és cert que té paraules que destrien si és neu que cau mentre neva, o si és neu que podem trobar a terra amb una textura o una altra, però moltes d'aquestes paraules en veritat estan formades a partir d'una mateixa arrel a la qual s'hi afegeixen uns sufixos o uns altres que designen la posició i la condició d'aquesta neu: neu-quecau, neu-congelada, neu-bruta, neu-quesemblafarina, etcetera. Aparentment són paraules diferents però al cap i a la fi són variacions d'unes poques paraules diferents. Cal ser conscients que totes les llengües, ja les parlin milers de milions de persones o bé tinguin menys parlants que dits té una mà, la tendència natural de la llengua serà economitzar esforços i tot allò que pugui dir-se utilitzant dues o tres paraules no serà dit ni en cinc, ni en vint.
