Tặng Léon Werth.
Tôi xin lỗi các bạn nhỏ vì đã đề tặng cuốn sách này cho một người lớn. Đó là một lời xin lỗi nghiêm túc: đối với tôi người lớn này là người bạn tốt nhất trần đời. Lời xin lỗi thứ hai: người bạn này có thể hiểu được mọi chuyện, kể cả những câu chuyện trẻ con. Lời xin lỗi thứ ba: người ấy sống ở nước Pháp trong đói rét. Người ấy rất cần được an ủi. Còn nếu những lí do trên vẫn chưa làm các em thông cảm, thôi thì tôi đề tặng người ấy thuở còn bé vậy. Người lớn ai mà chẳng có một thời ấu thơ (ấy thế mà chả mấy ai nhớ được). Bây giờ tôi viết thế này nhé:
Tặng Léon Werth những ngày còn bé.
Avui viatjam fins molt lluny, a un país costaner de l'Indoxina i és un dels darrers països amb règim comunista que queden al món. Sí, som al Vietnam i la llengua que protagonitza aquest post és el vietnamita.
Es tracta d'una llengua emparentada amb el khmer o cambodjà (ព្រះអង្គម្ឆាស់តូច) però que, a diferència de les llengües que l'envolten, s'escriu amb l'alfabet llatí. El vietnamita és parlat per prop de 70 milions de persones. Una de les coses que més criden l'atenció a l'hora de sentir parlar un vietnamita és el fet de sentir-lo entonar mentre parla. I és que el vietnamita és una llengua tonal (com el xinès o el tailandès, tot i que cap d'aquestes tres llengües té cap filiació lingüística comuna). Així i tot, sí que és cert que el xinès ha influït damunt del vietnamita actual modificant-ne el lèxic i fins i tot la gramàtica.
El fet d'usar una variant de l'alfabet llatí és deguda a l'arribada de missioners catòlics al segle XVII que romanitzaren l'escriptura del vietnamita per fer una mena de pinyin que en facilitàs la transmissió dels valors cristians-occidentals cap a la població local. Aquesta escriptura, però, no es popularitzà fins ben entrats en el segle XIX durant l'ocupació francesa de l'Indoxina. Durant aquest segle el pinyin anà guanyant terreny de tal manera que a inicis del segle XX pràcticament tot el que s'escrivia en vietnamita es feia usant l'alfabet actual. Abans de tot això l'escriptura vietnamita es basava amb els caràcters xinesos.
Amb el temps ens han arribat algunes paraules d'origen vietnamita al català. En la majoria de casos el fil conductor entre la nostra llengua i la indoxinesa ha estat el francès. Vegem-ne alguns exemples:
Cotxinxina, saola (animal), i alguns noms de menjars vietnamites que no tenen traducció com ho són el pho o el bobun. El que sí que hi ha són moltes paraules vietnamites d'origen francès: gatô per dir gauteau o xàbông per dir sabó.
