 |
| Edició en llengua címbria de la Lucerna llombarda (núm 201) |
Vor in Leone Werth
I vors vorzaing in khindarn zo haba geschribet ditza puach vor an eltarz mentsch. Ma i tragme auz khödante ke ditza eltarz mentsch iz dar peste tschell bode bån aft disa bèlt. Un darzuar magaz khön ke ditza eltarz mentsch mage vorstian allz di puachan vor di khindar o; un no, ditza eltarz mentsch lebet in Fråntscha, un iz hummare, gevrort un hatt an groazan noat z'soina darsböaget. Un azta allz ditza iz nonet genumma barte opfarn ditza puach in khinn boda ditza mentsch iz gest in an stroach. Alle di eltarn soin gest khindar in an stroach (ma bintsche gedenkhansen) asó bèksle moi vorschraib:
Vor in Leone Werth
Baldar iz gest a khinn
La llengua címbria és una parla germànica parlada al poble de Luserna, al sud de Trento i a quasi 100km al sud del Tirol italià. De la mateixa manera que l'alemany del Tirol, i el de la resta d'Àustria, la base del cimbri és bavaresa. Per tant, per parlar de cimbri toca parlar d'alt alemany bavarès meridional.
En concret, per anar al cimbri ens cal sortir del Tirol del sud (sobirania italiana), anar més enllà de Trento i a uns 50km al sud d'aquesta població trobam un llogaret anomenat Luserna. Per trobar els orígens d'aquest poble i d'aquesta variant alemanya tan especial, quasi esdevé un idioma per ella mateixa. De fet, és l'únic parlar del bavarès que està recollit a la Carta de les Llengües Minoritàries o Minoritzades com a llengua per se.
La història, però, és també llarga i s'endinsa en el temps. Resulta que entre els segles XI i XIII començaren a produir-se algunes migracions de bàvars a les terres de Vicenza i Verona. La majoria dels assentaments històrics d'aquests bavaresos en terres vènetes o emilianes han acabat assimilant la llengua romànica dels vesins però com en tota bona història, el protagonista no s'ajusta als cànons de la majoria i així és com apareix Luserna, que és un dels darrers llogarets on el bavarès hi és encara present des de l'Alta Edat Mitjana i per cert, hi és ben viu! Eixteix el Kulturinstitut Lusern, que són qui han fet realitat aquest llibre, els carrers estan escrits en cimbri i en italià i la població conserva la llengua amb orgull, cosa estranya a Itàlia.
El nom de la llengua el segellaren els humanistes italians que, al segle XIV descobriren que entre algunes muntanyes entre Verona i Trento s'hi parlava un alemany molt particular i diferent a l'alemany dels tirolesos i al d'altres pobles germànics. Llavors, aquests humanistes varen pensar que havien trobat pobles que conservaven la llengua de les tribus cimbres que arribaren a Itàlia al segle II dC! I des de llavors ençà heus ací l'endònim d'aquest idioma: cimbri. Tot i així, la teoria d'un poblament cimbri al segle XIV, o ara al XXI és impensable.
Per cert, s'estima que la llengua címbria la parlen entre 400 i 2000 persones. En groc al mapa s'hi pot veure els llocs on històricament s'hi ha parlat el cimbri. Els punts marcats en taronja fan referència als idnrets on encara la llengua hi és viva.
 |
| Afegeix la llegenda |
