 |
| Llibre en piemontès que m'ha enviat na Mertxe. (núm 205) |
A Léon Werth
I ciamo scusa ai cit për avèj dedicà cost lìber a na përson-a granda. I l'hai na scusa bon-a: costa përson-a a l'é l'amis pì car ch'ì l'hai al mond. I l'hai n'àutra scusa: chiel a peul capì tut, anche ij liber për le masnà. La tersa scusa a l'é che cost "grand" a stà an Fransa, a l'ha fam e a l'ha frèid. A l'ha pròpi bzògn d'esse tant consolà. E se tute coste scuse a basto pa, i veuj dediché cost lìber al cit che, un temp, chiel a l'é stàit. Tuti ij grand a son ëstàit mansà (ma pòchi a 'rcòrdo cola bela età). I coregio donca la mia dédica:
A Léon Werth
quand a l'era masnà
A finals de setembre m'arribà un llibre que feia anys que esperava amb candeletes, el piemontès. El fet d'haver-lo tengut en un parell d'ocasions prop del meu abast i no haver-lo aconseguit feia que el volgués més encara i ara, no fa gaire, em va arribar des de Navarra. Gràcies!
El piemontès és la llengua del Piemont. És romànica i gal·loitàlica (com ho són el llombard o l'emilià, però no l'italià) i té uns 2.000.000 de parlants tot i que sembla ser que els parlants d'occità i de franco-provençal al Piemont són també capaços d'enraonar en piemontès augmentant, així, el nombre de parlants, si tenim en compte els parlants que tenen aquesta llengua com a L1 i L2.
L'estatus legal del piemontès és singular a Itàlia: està normativitzat d'acord amb una gramàtica de 1963 i està reglat de manera que es pugui ensenyar a les escoles com a mínim durant una hora a la setmana a dins d'una assignatura-olla-de-cols on s'hi ensenya història, cultura i llengua del Piemont. Tot i així, tenir una normativa ortogràfica acceptada i poder-se ensenyar durant una hora setmanal a les escoles, no és gaire. És molt en comparació amb algunes altres llengües d'Itàlia, però és del tot insuficient per poder frenar la substitució lingüística constant a favor de l'italià, és també insuficient com per poder aconseguir que el piemontès sigui llengua d'acollida per als nouvinguts i, encara diré més, és insuficient per poder garantir que un parlant de piemontès pugui fer vida normal en piemontès al Piemont. És per això i per molt més que el teixit associatiu i participatiu és vital per a aconseguir que la llengua tingui un paper de normalitat a aquest racó dels Alps.
