 |
| Regal que m'ha fet en Jordi E. del seu viatge al Japó. Mil gràcies! (núm 206) |
A finals de setembre va ser quan vaig rebre aquest llibre. Me'l portaven directament des de la Xina, embolicat d'una manera molt polida -encara el guard amb el paper-. El llibre està escrit en vertical. I és que l'escriptura japonesa és tot un món. Al Japó tenir mala cal·ligrafia està mal vist.
Tal com acab de comentar, l'escriptura d'aquest llibre és vertical i és que modernament el japonès pot escriure's verticalment i horitzontalment. Al principi l'escriptura japonesa era únicament vertical, però amb el pas del temps la influència occidental ha calat en aquest aspecte i ja hi ha textos amb escriptura horitzontal. A tot això cal saber que si el text està en horitzontal toca llegir-se començant per dalt a l'esquerra. En canvi, si està en vertical, s'ha de començar per dalt a la dreta. No és res complicat però ben segur que pot resultar embullós quan algú poc avesat llegeix un diari amb articles en els dos sentits.
Una altra cosa molt curiosa és que tenen una onomatopeia per al silenci. Nosaltres entenem les onomatopeies com a maneres de representar mitjançant l'escriptura alguns sons de l'entorn. Tothom sap què representa tic-tac, mèu, bup-bup, nyan-nyan, muuu, clonc, etcètera. Idò bé, en japonès trobam una onomatopeia per a l'absència de soroll i és la següent: しん (shin).
