 |
| Llibre en malaiàlam editat el 2011 (núm 207) |
No he copiat cap fragment per raons tipogràfiques òbvies. El cas és que som davant d'un nou exemple de llengua dravídica. Recordem que així grosso modo el gran andarivell de llengües que hi ha a l'Índia pot dividir-se en dos blocs lingüístics: les llengües indoàries a la meitat nord i les llengües dravídiques a la meitat sud del subcontinent. Confés entendre igual de poc les del nord que les del sud tot i que, segons la teoria, les del nord s'assemblen més a les llengües europees pel que fa a macroestructures generals de l'idioma pel simple fet de formar, totes, part de les llengües indoeuropees.
Cosa que no suceeix amb les dravídiques. Es pensa que el bloc dravídic és anterior a l'indoari i que a rels de l'arribada dels indoaris fa milers d'anys els dravídics quedaren concentrats al sud d'on avui en tenim mostres a partir de llengües com el malaiàlam, el tamil, el telugu o el canarès entre d'altres. Malaiàlam i tamil sembla ser que tenen una intercomprensió mútua molt elevada. Com de costum, aquest idioma té un alfabet propi semblant als dels voltants però diferent alhora i és oficial a l'estat de Kerala.
El malaiàlam té uns 37 milions de parlants i segons l'ethnologue és la vint-i-novena llengua amb més parlants del món.
