 |
| Edició arribada des de Navarra gràcies a na Mertxe (núm 203) |
À Léon Werth,
Je demande pardon o-z anfan d'avouar dédié çe livre a une grande pèrçone. J'é une èqçquz çérieuz: çèt grande pèrçone è le mèyer amí qe j'é o monde. J'é une otre èqçquz: çèt grande pèrçone peu tou qonprandre, mèm lè livre pour anfan. J'é une trouazièm èqçquz: çèt grande pèrçone abite la Françe ou èl a fìn é froua. Èl a bezouin d'ètre qonçolé. Si toute çè-z èqçquz ne çufiz pa, je veu byin dédié çe livre à l'anfan q'a été otrefoua çèt grande pèrçoune, toute lè grande pèrçone on d'abor été dè-z anfan. (Mè peu d'antre èl ç'an çouvièn.) Je qorij donq ma dédiqaçe
À Léon Werth
qan-t il étè peti garçon.
Aquest llibre està escrit en francès. Francès normal i corrent com el que pugui ser parlat a Montréal o a París. Més enllà d'això, la seua particularitat és la manera com ha estat escrit. El llibre en qüestió és una edició duta a terme pel col·lectiu Ortograf que el que fa és proposar una nova ortografia per a la llengua francesa. Una ortografia que, segons ells mateixos defensen, s'aprèn amb 15 minuts. La intenció d'aquest col·lectiu és la de deixar enrere la manera actual d'escriure el francès. Consideren que és difícil.
Per a entendre'ns, entre catalanoparlants, parlaríem d'un grup de gonelles de primera generació, d'aquells que no qüestionen la unitat de la llengua però n'esborren i n'eliminen tot allò que puga fer-los tuf a tradició literària, a ortografia acceptada i aprovada per consens, i a conceptes com filologia o sentit del ridícul. El col·lectiu Ortograf, si no vaig errat, té el seu nucli dur al Québec i aspiren a, un dia, aconseguir que l'ensenyament del francès abandoni l'ortografia francesa actual per abraçar aquesta heretgia.
Se kual kòsê me perèsh mól bé
i per eshò fatch une kríd·dê
des d'ekí per êduptà ekêshe filusufíe
i abrassà se deseperissió de se rehó.
Tururú!
