 |
Edició en sànscrit que em trobà na Natàlia
(núm 213)
|
Edició en sànscrit arribada des del Samskrita Bhrati dels Estats Units.
Publicat el 2013 d'una partida de 1000 exemplars.
El sànscrit és la llengua clàssica dels textos religiosos de l'hinduisme, ho és també d'una part de la litúrgia budista. Es tracta d'una llengua indoeuropea de la qual se'n troben textos des del segon mil·leni abans de Crist ençà. Actualment el sànscrit té uns 5.000 parlants nadius tot i que és un idioma conegut per centenars de milers de persones pel fet de ser llengua litúrgica. És llengua oficial a l'estat de Uttarakhand, al nord de l'Índia, als peus de l'Himàlaia.
Ara bé, dues curiositats: tot i ser oficial a Uttarakhand, que en sànscrit significa país del nord, no hi ha parlants nadius de sànscrit en aquest país indi. Els parlants que conserven el sànscrit com a llengua pròpia després de mil·lenis viuen a Mattur, un poblet de poc més de 5.000 habitants que situat a quasi 2.000 quilòmetres d'Uttarkhand, a l'estat de Karnataka, on el poblet de Mattur representa una illa lingüística isolada del cannada (llengua d'aquesta regió que res té a veure amb el sànscrit).
El sànscrit és una llengua que s'ha utilitzat molt habitualment per a la lingüística comparada ja que, com que s'utilitza per a la litúrgia des de molt antic, se'n conserven textos molt diversos en sànscrit clàssic. Va ser la descoberta d'aquesta llengua per part dels europeus que va donar lloc a començar a parlar d'una branca comuna entre les parles que van des d'Europa a la Índia. És a dir, el sànscrit fou la llavor que donà peu a parlar de les llengües indoeuropees.
