 |
| Llibre en sango publicat el 2017 (núm 212) |
Na Léon Werth
Mbi gbu gèrè ti a Moléngé kwè, ndali ti fango tènè ti buku so na a kangba-zo. Mbi kiri mbi gbu gèrè ti ala mingi. A kangba-zo a yèkè atâ songo ti mbi na gigi so. Mbi yèkè na mbéni "pardon" ti mu na ala. Ngbanga ti so, a kangba-zo, a lingbi ti ma, nda ti a yé kwè, nga na buku so a su ni ndali ti a Moléngé. Mbi kiri mbi gbu gèrè ti ala ti fani ota ni. A kangba-zo a yèkè lango nga na kodro ti France, so nzara, na dé, a yèkè sala da mingi. Si, ala yèkè na nzara, ti yé so a lingbi ti dé bè ti ala. Tongana a pardon so a lingbi apè; mbi yé ti sala mbèti so na Moléngé so a yèkè ando kangba-zo. A kangba-zo a yèkè a zo so, a yèkè nga a Moléngé ando. (Mè a mbéni mingi na popo ti ala a ngba ti da-bè ti ala na ndoni). Tongaso, mbi gbia ya ti buku ti mbi so:
N Léon Werth,
Na ngoyi so lo yèkè.
El sango és una llengua criolla que no té per base ni el francès, ni l'anglès ni el portuguès ni cap llengua europea. La base del sango és l'ubangui, que és un grup d'unes 70 llengües parlades a la república Centreafricana. El sango és, per tant, un crioll utilitzat com a llengua oficial al país juntament amb el francès. El sango té uns 400.000 parlants nadius tot i que l'idioma el dominen prop de 5 milions de ciutadans centreafricans. Al sud del Txad aquesta llengua també és coneguda tot i que el seu ús disminueix lleugerament d'un any per l'altre, tot el contrari que succeeix al nord del Congo, on el sango està guanyant-hi presència.
El sango, al ser una llengua criolla, es va desenvolupar durant el colonialisme al segle XIX i amb el temps ha anat guanyant suficient presència com per ser la llengua nacional d'aquest país africà. Tot i així, la literatura en sango és molt escassa. S'hi poden trobar textos religiosos, algunes traduccions diverses i els materials didàctics bàsics per a aprendre la llengua a les escoles.
