 |
| Edició escocesa de Le Petit Prince (núm 215) |
Tae Léon Werth.
I maun beg the bairnies' paurdon for dedicatin this buikie tae a big man. I hae a sairious excuis: this big man is the best frein I hae in aa the warld. I hae anither excuis forbye: this big man can unnerstaun aathin, even buiks for bairns. An I even hae a third excuis: this big man bides in France, a cauld, hungry place. France is fair needin confortit. An gin aa thae excuises isna eneuch for ye, I'll jist dedicate the buikie tae the bairn at the big man wes langsyne. Aa big fowk war bairns tae stert wi. (No mony a thaim myns o't, tho.) An sae I'll set my dedication richt:
Tae Léon Werth
whan he wes a wee laddie.
L'escocès o scot és una llengua germànica propera a l'anglès que no ha de confondre's ni amb el gaèlic escocès (ll. cèltica) ni tampoc amb el dialecte anglès que es parla a les terres d'Escòcia. L'escocès com a tal és una llengua reconeguda pel Regne Unit com a llengua regional i està inclosa a la Carta de Llengües Minoritàries o Regionals. Tot i així, la llengua està invisibilitzada arreu d'Escòcia. No s'ensenya a les escoles, no s'hi retola als carrers i roman pràcticament a les llars.
És difícil poder precisar quants parlants d'escocès hi ha a Escòcia i a Irlanda del Nord. Hi ha fonts que parlen d'un total de 90.000 parlants i d'altres que parlen de fins a prop de 1.500.000 parlants d'escocès. Sembla ser que parlants d'escocès com a L1 en són entre 100.000 i 120.000 mentre que, si observam tota aquella gent capaç de parlar-lo i que, per tant, tenen l'escocès com a L2, la xifra ascendeix fins al milió i mig de parlants.
Actualment la tendència majoritària entre els ciutadans d'Escòcia és la de considerar l'escocès com un dialecte anglès, tot i el Regne Unit haver-lo reconegut com a llengua regional diferenciada de l'anglès. És cert que una i l'altra són llengües semblants però també és cert que des de molt antic han tingut una evolució diferent, en part auspiciada pel fet de ser, Escòcia i Anglaterra, dos estats diferents i plenament independents fins el 1707. Durant tot aquest temps l'església, la literatura i el parlament d'Escòcia funcionaren i perfeccionaren la literatura escocesa essent així, una llengua avui minoritzada amb un volum de literatura descomunal si el comparam amb altres llengües minoritzades d'Europa i del món.
Molt recentment a Escòcia s'ha obert el debat d'introduir l'escocès a l'escola. Tot i així, la diglòssia és real i l'escocès està relegat a no sobrepassar la línia de la comèdia i l'anecdòtica mentre que l'anglès és la llengua destinada als afers importants. Un exemple d'això és la manera com tradicionalment han estat tractant l'escocès a escola. Per regla general s'ensenya com a apartat a l'assignatura de llengua anglesa i, una activitat clàssica sol ser la d'escriure un poema en escocès del qual els alumnes no han de preocupar-se de la ortografia, han de reflexar els mots que els sonen al cap sobre el paper. La mateixa activitat, de fer-se en anglès, l'ortografia i la comprensió són dos punts a tenir molt en compte.
Cens percentual de parlants d'escocès l'any 2011:
