 |
| Edició en dialètt d'arsàn comprada a Milà, a la llibreria Hoepli (núm 239) |
A Leòun Werth
A dmând scûsa ai putlèt pr'avêr dedichèe 'stè léber a 'na persòuna grânda. A gh'ho però 'na scûsa sèria: 'sta persòuna grânda l'è al miòur amîgh ch'a gh'âbia al mònd. Agh'ho ànca 'n'étra scûsa: 'sta persòuna grânda la pôl capîr tótt, ànch'i léber pr'î putèin; e agh'n'ho anch 'na têrsa: 'sta persòuna grânda la stà in Frância, la gh'ha fâm e frèdd e dimòndi bisògn d'èser cunsulêda. E se tóti 'st'al scûsi inn'ijn mia asèe, a vòi dedichêr 'stè léber al putèin che 'sta grân persòuna l'ée stèe 'na vôlta. Tótt i grând ijn stèe putèin 'na vôlta. (Mo ijn pôch quî che s'l'arcôrden). Per quéndi a corègg la mée dèdica:
A Leòun Werth
Quând l'éra un putlèt
El regià, més conegut com dialètt arsàn, és una varietat d'emilià-romanyol parlada a la província de Reggio-Emilia per unes 250.000 persones, aproximadament la meitat de la població de la regió. Aquest dialecte juntament amb el modenès i el bolonyès formen el bloc central de la llengua emiliana.
Tal com és habitual en els contínuums lingüístics, la variació entre comarques i pobles regianes és bastant marcada. Es parla, fins i tot, que a la ciutat de Reggio-Emilia abans de la II Guerra Mundial s'hi parlaven quatre variants subdialectals, entre les quals en destacava la de la comunitat jueva, ja desapareguda per raons sobradament conegudes.
Fins fa relativament poc, no hi ha hagut una ortografia exacta del dialecte de Reggio. La publicació dels dos diccionaris de L. Ferrari i L. Serra, el 1989 de Reggio a l'italià i el 2006 de l'italià a Reggio (vegeu la bibliografia) va donar lloc a una proposta per a una convenció d'escriptura, encara que encara estigui en dubte àmpliament aquesta convenció serà aprovada per altres autors. El Ferrari i la Serra introdueixen substancialment signes diacrítics per especificar la quantitat i l'obertura de les vocals tòniques i la pronunciació d'algunes consonants.
