Il Piccolo Principe (italià)


Versió en novel·la gràfica, en italià, de Joann Sfar
(núm 236)



Aquesta edició tan original vaig trobar-la el 7 de desembre, a la nit, després d'estar tot el dia recorrent la ciutat de Torí. Concretament va ser a una paradeta de llibres situada sota unes voltes de piazza Statuto.

Na Laia i jo havíem arribat aquí de nit, de manera que la plaça poc la vam poder veure. La sort va ser que a l'extrem on érem hi havia un parell o tres de venedors de llibres amb molts de llibres exposats en unes plataformes verdes que a la nit tanquen amb cadena i cadenat. 

En una d'aquestes llibrerietes m'hi vaig aturar. Tenien aquest llibre que avui present. No n'estava convençut. Més que edicions sempre he col·leccionat llengües, i en italià ja en tenia un.

Mentre na Laia i jo enraonàvem sobre si endur-nos-el o no, el venedor ens observava i escoltava. Prou que va preguntar-nos, pel parlar, si érem catalans! La gent que haurà sortit de les nostres fronteres haurà observat que rararemnt els estrangers reconeixen a un catalanoparlant quan parla i el situen simplement com a un castellà més. Idò bé, aquest va reconèixer-nos la llengua i, molt engrescat, va voler saber sobre l'estat de la política catalano-espanyola en aquells dies. Estava molt indignat amb el fet de tenir presos polítics -ell mateix des d'Itàlia els reconeixia com a tals- dins la Unió Europea. A part d'això, el vérem encuriosit per saber el nostre parer sobreel fet de que en Puigdemont fos a Brusel·les. Queda clar que si dubtàvem de si endur-nos el llibre o no, després de la xerradeta, el llibre se n'anava directe a la col·lecció. Tant de bo tots els meus llibres vinguessin amb anècdotes i converses nocturnes.

A part de tot això i tornant al llibre i no a l'anècdota, és una edició excel·lent que em pregunto si deu ser-hi també en altres idiomes. M'atreviria a dir que aquesta edició m'agrada més de llegir que no el llibre clàssic. Per a mi el llibre té un llenguatge massa dolç, aquesta novel·la es queda just amb l'essencial i, al meu parer, no li falta de res. Quan l'acabi aquest llibre haurà estat la meva segona relectura d'aquest llibràs. Amb aquesta relectura estic gaudint-ne més que mai la metàfora dels baobabs.

Avui els catalans voten si seguir amb el 
procés o si fer un gir de 180º i tumbar 
40 anys de política catalana. Tot això, 
però, amb el president exiliat i amb
presos polítics a les presons espanyoles.