 |
| Edició hindi regalada per en Pere Navarro, a qui li agraesc efusivament. (núm 270) |
 |
| Fragment inicial del primer capítol del llibre |
L'hindi és la llengua més parlada de l'Índia. Actualment és comptat com el cinquè idioma més parlat del món, tot i que això és ben discutible.
L'hindi, el rajastaní i l'urdu són tres llengües amb intel·ligibilitat mútua i, lingüísticament són considerats, sovint, tres varietats d'un macroidioma que, de considerar-se un de sol, la llengua avança posicions en el rànquing fins posicionar-se en el segon lloc, per darrere del xinès i per davant de l'espanyol amb ni més ni menys que amb fins a devers 680 milions de parlants!
La divisió actual entre hindi i urdú és la mateixa que els divideix entre musulmans i hindús i, alhora, que els divideix entre indis i pakistanesos. Tot plegat, retxes dalt un mapa. L'intensificador visual d'aquesta divisió pseudolingüística i molt política és l'alfabet, mentre que l'urdú utilitza una variant de l'alfabet persa, l'hindi fa servir el devanàgari, tal com pot veure's a la fotografia del fragment del llibre ací escanejat.
Alguns mots d'origen hindi, que ens han arribat a través de l'anglès, són per exemple curri, pijama, xampú, avatar, bungalou o jungla, entre d'altres.
Per cert, és important no confondre l'hindi amb el sànscrit. Són dues llengües diferents, la primera amb centenars de milions de parlants, l'altra pràcticament desapareguda més enllà de la litúrgia. Per a saber més sobre el sànscrit podeu fer clic a l'enllaç del Petit príncep en aquesta llengua sacra (कनीयान् राजकुमारः).
