 |
| Reedició del llibre en francès való central. (núm 264) |
À Léon Werth
Dji d'mande pârdon aus-èfants d' mète à l'oneûr one grande djin tot-z-ataquant m' lîve. Dj'a one fwârt boune èscuse: ci grande djin-la, c'èst l' mèyeû d' mès soçons. Dj'ènn'a co one ôte: ci grande djin-la, èle sét tot comprinde, minme lès lîves po l's-èfants. Dj'ènn'a co one trwèzuinme: ci grande djin-la, èle dimeûre è l' France èwou ç' qu'èlle a fwin èt frèd. Èlle a byin dandjî qu'on l' rapaujetéye. Si ça n' va nin co avou totes cès-èscuses-la, dji vou bin dîre qui l' lîve a stî scrît po l'èfant qui ç' grande djin-la a stî d' pus timpe. Totes lès grandès djins ont stî d'sèfants po k'mincî. (Mins gn'a wêre di zèles qui s'è sov'nèt.) D'abôrd dji m' va candjî ci qu' dj'a scrît vêci pad'zeû:
À Lèyon Werth, quand il èsteut on roufion
El való és una llengua d'oïl parlada principalment a Bèlgica a la regió coneguda sota el nom de Valònia. Com totes les llengües, aquesta està formada per diversos dialectes entre els quals en destaca el que anomenem való central.
El való central es parla, tal com el seu nom indica, al centre de l'àrea lingüística del való, zona que comprèn ciutats tan importants com Namur, Wavre o Dinant. Al tractar-se d'una parla que s'ha desenvolupat en la major part de la seua història en àmbits orals i informals hi ha diversos subdialectes que, junts, conformen aquesta variant valona. En general, però, a l'hora d'escriure's s'acostuma a considerar com a estàndard per al való central la manera d'enraonar de Namur, que és la ciutat principal de Valònia. Per a la conservació d'aquest dialecte l'associació Les Relîs Namurwès hi té un paper destacat. És també la varietat valona parlada a la Valònia francesa.
Per mor de la seua posició central, aquest dialecte té punts comuns amb els tres altres dialectes valons i és el més bo de comprendre per la resta de parlants valons. És també el més mal de definir a l'hora de situar-lo en un mapa car presenta isoglosses comunes amb altres dialectes i és difícil trobar un tret que el defineixi pròpiament.
Actualment la llengua valona compta amb un nombre de parlants que oscil·la, segons la font, entre els 600.000 i el milió de parlants. D'aquests és díficil concretar quants són parlants de való central.
