 |
| Soninke, exemplar numerat (27) d'una tirada de dos-cents exemplars. (núm 283) |
Na a Haniye Lewon Weteri Danŋa
N ŋa yanpaye muurunu lenminun maxa, baawo nda ke kitaabe safa serexoore yogo ya toxon ŋa. Yanpaye ke wure faayi: A fo hana, serexoore ke me xana nta in maxa duna noxo ndi. A fillandi, maana tana wa a yi: ken xirise ra wa fon su faamunu, hari lenminankaayitinu. Yanpayen sabaabu sikkandin faayi ke yi: Xirise ke taaxunten ŋa Franci, dulle ndo mullen ŋa. A faajun ŋa digaxanliŋe ndo maamanden ŋa. Kun sabaabunu ga ma wase, n wa kaayiti ke safana serexoore ke toxon ŋa, na a toxo lenminaaxu di. Serexoore su ga wa, a da i lenminaaxun kiyen ŋa. (Xa soro dantanu baane ya faqqile ntoxo a di). Ken sabaabu da, N wa in tiiganden toxon yillana, na a ŋa:
Na a Haniye Lewon Weteri Danŋa, na a toxo muruntaaxu di
"L'ancestre dels soninkes, Dingka, pertanyia a la noblesa d'Egipte i era tinent del faraó. Quan Dingka va arribar a l'oest d'Àfrica, a la regió que avui ocupen Mali, Mauritània i Senegal, es va trobar amb una nació d'agricultors, els Karos, a qui juntament amb els seus seguidors va aconseguir dominar, gràcies al fet que les seves tropes eren excel·lents genets i estaven armats amb llances, espases i escuts de ferro."
"Explica la llegenda que a la regió regnava una serp de set caps anomenada Bida amb la qual va haver de negociar Igo Khass Dingka per instal·lar l'estat Wagadou. La serp va acceptar deixar el seu imperi amb la condició que li fos lliurada cada set anys, la noia més bella de Wagadou. Antigament, els soninkse consideraven que calia sacrificar una persona per fundar un poble."
"Pel pacte amb la serp, aquesta donaria a Wagadou la riquesa, l'or i la pluja per als conreus. Igo Khass Dingka és l'avantpassat dels cognoms soninkes Wague, Diaby, Gassama, Doucouré, Cisse, Sylla, Tandia, Sokhona, Touré, Diane, Beret, Sakho Baradji i Bakhayokho."
Aquesta és la llegenda, extreta de la Viquipèdia, que explica l'origen d'aquest grup ètnic de l'Àfrica occidental establert majoritàriament a Mali format aproximadament per 1,7 milions de persones.
Aquest poble està altament jerarquitzat essent-ne el tunka el seu rei, amo i senyor de les terres, del país i de tot el que allí hi creix i s'hi crea. A dia d'avui encara hi ha diversos estaments clarament marcats, per davall del tunka. Aquests són els hooro, homes lliures amb drets suficients com per poder exercir de governadors i dictar justícia. Els tunkalenmu són els prínceps, aquells membres de la tribu destinats per sang a regnar. A part d'aquests esglaons socials n'hi ha molts altres: modinu (sacerdots), manec (guerrers i mediadors), naxamala (artesans), tago (armers), sakko (fusters)... Els membres d'aquesta tribu s'organitzen en poblats formats per cases rodones amb terrats de palla i cases rectangulars de terrat pla i és habitual veure-hi famílies de fins a 100 membres menjant plegats.
L'editorial alemanya Tintenfass amb la col·laboració de Linguapax Internacional va dur endavant l'any 2015 una tirada de 200 exemplars d'aquest llibre. Aquesta ONG té com a objectiu vetllar per la valoració i la protecció de totes les llengües del món. Es tracta d'una ONG lingüística internacional amb seu a Barcelona, però amb delegacions a tots i cadascun dels cinc continents del nostre món.
Actualment Linguapax està duent a terme tasques de revitalització lingüística a diversos països africans: Nigèria, Senegal, Sudàfrica, Txad, Tanzània i Algèria. A banda d'això, assessora en temes de política lingüística de forma puntual a múltiples governs d'arreu del món, entre els quals destaquen, recentment, la Xina, el Brasil, el Paraguai o Bolívia. A part, elaboren materials didàctics de tota mena, entre els quals s'hi inclou aquest exemplar d'El petit príncep i organitza congressos internacionals i premis de reconeixement.
Aquesta és la llegenda, extreta de la Viquipèdia, que explica l'origen d'aquest grup ètnic de l'Àfrica occidental establert majoritàriament a Mali format aproximadament per 1,7 milions de persones.
Aquest poble està altament jerarquitzat essent-ne el tunka el seu rei, amo i senyor de les terres, del país i de tot el que allí hi creix i s'hi crea. A dia d'avui encara hi ha diversos estaments clarament marcats, per davall del tunka. Aquests són els hooro, homes lliures amb drets suficients com per poder exercir de governadors i dictar justícia. Els tunkalenmu són els prínceps, aquells membres de la tribu destinats per sang a regnar. A part d'aquests esglaons socials n'hi ha molts altres: modinu (sacerdots), manec (guerrers i mediadors), naxamala (artesans), tago (armers), sakko (fusters)... Els membres d'aquesta tribu s'organitzen en poblats formats per cases rodones amb terrats de palla i cases rectangulars de terrat pla i és habitual veure-hi famílies de fins a 100 membres menjant plegats.
L'editorial alemanya Tintenfass amb la col·laboració de Linguapax Internacional va dur endavant l'any 2015 una tirada de 200 exemplars d'aquest llibre. Aquesta ONG té com a objectiu vetllar per la valoració i la protecció de totes les llengües del món. Es tracta d'una ONG lingüística internacional amb seu a Barcelona, però amb delegacions a tots i cadascun dels cinc continents del nostre món.
Actualment Linguapax està duent a terme tasques de revitalització lingüística a diversos països africans: Nigèria, Senegal, Sudàfrica, Txad, Tanzània i Algèria. A banda d'això, assessora en temes de política lingüística de forma puntual a múltiples governs d'arreu del món, entre els quals destaquen, recentment, la Xina, el Brasil, el Paraguai o Bolívia. A part, elaboren materials didàctics de tota mena, entre els quals s'hi inclou aquest exemplar d'El petit príncep i organitza congressos internacionals i premis de reconeixement.
