 |
| Exemplar 17 de 30 en eonaviego cortesia de Slavko B. (núm 293) |
ISBN: -
Any de publicació: 2008
Editorial: Lulu? / D.Endlich
Imprès a: -
Traductor: Xavier Trías-Conde
Any de publicació: 2008
Editorial: Lulu? / D.Endlich
Imprès a: -
Traductor: Xavier Trías-Conde
A Léon Werth
Pido perdón aos nenos por er dedicado este libro a uha persoa maior. Teño uha desculpa muito bôa: esta persôa maior é el mellor amigo que teño no mundo. Mais teñovos outra desculpa: esta persôa maior é a entendelo todo, mesmo os libros para nenos. E inda vos teño uha terceira desculpa: esta persôa maior vive en Francia, onde pase fame e frio. Por tanto, precisa muitoque el consolen. Se estas desculpas non fosen abondo, daquela quero dedicar este libro al neno que foi hai tempo esta persôa maior. Todas as persoas maiores empezaron sendo nenos (mais poucas se recordan delo). Por tanto, corrixo a mia dedicatoria:
A Léon Werth,
cuando era cativo.
Fa uns anys un amic col·leccionista em va passar els materials per autoeditar-me a casa si així ho volia aquest llibre en una altra edició, de cobertes clàssiques blanques, publicat al mateix any i pel mateix traductor/editor. Amb una mica de cartolina, paper, fil i agulla, vaig acabar creant una petita edició en miniatura d'aquest llibret. Era el llibre que feia 59 a la col·lecció. Ara, temps més tard i amb número a la col·lecció una mica més elevat, he pogut bastar el que en un primer moment havia cregut que era un exemplar original. Així mateix tot sembla indicar que es tracta d'una imitació nord-americana de n'Endlich.
No sé com és que existeixen dues edicions del mateix llibre. La que jo tinc està numerada i es mostra clarament que és una edició limitada per a col·leccionistes, fet que en certa manera em desagrada una mica. M'agrada que els llibres siguin fets per poder ser llegits pels parlants de la llengua en la qual han estat escrits i no que la destinació principal sigui la d'acumular-se en prestatgeries d'aquí i d'allà.
Com a mínim en aquest cas serveix per parlar una mica de l'eonaviego, que és com es coneix al gallec parlat a Astúries, entre els rius Eo i Navia. És una zona muntanyosa relativament aïllada tant de la resta d'Astúries com de Galícia.
El fet més preocupant d'aquesta parla és la reculada que ha patit en els darrers 25 anys en els quals ha passat de ser transmesa de pares a fills a 3 de cada 4 famílies a ser la llengua familiar, actualment, només a 3 de cada 10 cases. La transmissió familiar ha començat a fallar i el procés de castellanització d'aquesta comunitat lingüística és devastador pel futur de l'eonaviego.
No sé com és que existeixen dues edicions del mateix llibre. La que jo tinc està numerada i es mostra clarament que és una edició limitada per a col·leccionistes, fet que en certa manera em desagrada una mica. M'agrada que els llibres siguin fets per poder ser llegits pels parlants de la llengua en la qual han estat escrits i no que la destinació principal sigui la d'acumular-se en prestatgeries d'aquí i d'allà.
Com a mínim en aquest cas serveix per parlar una mica de l'eonaviego, que és com es coneix al gallec parlat a Astúries, entre els rius Eo i Navia. És una zona muntanyosa relativament aïllada tant de la resta d'Astúries com de Galícia.
El fet més preocupant d'aquesta parla és la reculada que ha patit en els darrers 25 anys en els quals ha passat de ser transmesa de pares a fills a 3 de cada 4 famílies a ser la llengua familiar, actualment, només a 3 de cada 10 cases. La transmissió familiar ha començat a fallar i el procés de castellanització d'aquesta comunitat lingüística és devastador pel futur de l'eonaviego.
 |
| Exemplar fet a casa a partir d'una còpia orignal de la primera edició de 2005. Gràcies, amic! (núm 59) |
