 |
| (núm 295) |
ISBN: 3901051201
Any de publicació: 1998
Editorial: Hrvatsko stamparsko drustvo
Imprès a: Eisenstadt / Zeljezno
Aquest és un llibre que vaig pensar que no tindria mai, a no ser que algú decidís reeditar-lo. Bé, per sort vaig trobar-me en el moment oportú amb un vell col·leccionista que el tenia i se'n volia desfer i aquí el tenim: el croat de Burgenland.
Aquesta varietat croata és molt escaient pels dies que ara volten. Burgenland és la província que, de nord a sud, marca la frontera amb Hongria. En aquestes terres s'hi establiren diversos grups croats que fugien de la misèria, de la fam i de la mort mentre deixaven la seva Croàcia natal per culpa de la guerra. D'una guerra molt antiga però que va marcar i encara defineix algunes de les fronteres internes d'Europa: la guerra contra el Turc. Els croats de Burgenland es remunten al segle XVI, quan ells foren refugiats que s'encaminaven cap a Europa a la recerca d'un futur millor.
Ja una altre cop a un moment més proper al nostre, a l'any 2001 es feu un estudi sociolingüístic en aquesta regió austríaca i el cens aproximat de parlants de croat se situà aproximativament entre els 19.000 i els 20.000 parlants a Burgenland. Tot i això, hi ha també petites minories al costat hongarès de la frontera. Ja se sap que rarament les fronteres dels estats i les de les llengües coincideixen, a no ser que es tracti d'una illa o que s'hagin acabat fent coincidir, normalment a cops i garrotades. A part, també hi ha una part nombrosa de parlants emigrada repartits especialment entre Viena i Graz. Si es sumen tots aquests altres parlants, i d'altres que coneixen la llengua però que no la tenen com a llengua mare, la xifra s'acosta fins els 70.000 parlants.
La llengua dels croats de Burgenland, així com la dels croats de Molise a Itàlia (Mali Kraljič), dista molt del croat estàndard parlat al país balcànic. A prou que actualment existeix el debat de si cal considerar aquestes parles com a microllengües eslaves o si seguir marcant-les com a dialectes isolats del croat. Tots dos plantejaments presenten arguments a favor i en contra segurament prou convincents.
A continuació es mostra un mapa amb la regió de Burgenland marcada en vermell a l'esquerra i, un poc ampliada a la dreta, amb les àrees lingüístiques en les quals a dia d'avui s'hi parla croat marcades en diversos verds i blau segons els seus dialectes. Amb el mapa es pot veure amb claredat com la zona verda més septentrional ocupa una àrea major a Eslovènia que no pas a Burgenland, Àustria.
La llengua dels croats de Burgenland, així com la dels croats de Molise a Itàlia (Mali Kraljič), dista molt del croat estàndard parlat al país balcànic. A prou que actualment existeix el debat de si cal considerar aquestes parles com a microllengües eslaves o si seguir marcant-les com a dialectes isolats del croat. Tots dos plantejaments presenten arguments a favor i en contra segurament prou convincents.
A continuació es mostra un mapa amb la regió de Burgenland marcada en vermell a l'esquerra i, un poc ampliada a la dreta, amb les àrees lingüístiques en les quals a dia d'avui s'hi parla croat marcades en diversos verds i blau segons els seus dialectes. Amb el mapa es pot veure amb claredat com la zona verda més septentrional ocupa una àrea major a Eslovènia que no pas a Burgenland, Àustria.
