Mozais priņcs (latgalià)

Llibre latgalià dedicat per la traductora
(núm 285)

El latgalià és la parla habitual de Latgàlia, a l'est de Letònia. Hi ha discrepàncies entre lingüístes per determinar si es tracta d'una llengua separada del letó o si cal tractar el latgalià com un dialecte molt conservador del letó amb unes influències enormes de l'antic latgalià, que seria una llengua ja fa segles desapareguda. El fet és que el latgalià modern conserva molts més trets característics del latgalià arcaic que no pas la resta de parles letones.

Les primers mostres escrites en latgalià es troben en textos religiosos, calendaris i poemaris que varen ser escrits per jesuïtes entre els segles XVIII i XIX. Com és habitual entre les llengües minoritzades, el latgalià ha sofert èpoques de repressió i persecució. Així va ser que va estar prohibit escriure'l entre l'any 1865 i el 1904 per l'Imperi Rus.

Després del 1904 hi va haver una represa de la llengua i aparegueren periòdics i llibres de text. Es va traduir el Nou Testament l’any 1933. Després del cop d’estat de Kārlis Ulmanis el 1934, es va treure el latgalià del currículum escolar. La literatura escrita en latgalià va desaparèixer entre 1959 i 1989.

Des de la restauració de la independència de Letònia hi ha hagut un renovat interès en el latgalià i s’ensenya de manera optativa en algunes universitats com ara Rēzekne, i es publiquen llibres en latgalià. Actualment a Letònia és més habitual sentir a tractar el latgalià com un dialecte que no pas com un idioma bàltic més. Tot i així, aquesta no és l'opinió de la traductora d'aquest llibre que, molt amablement m'ha dedicat tal com pot veure's a la fotografia.

Moltíssimes gràcies, Erika M!