 |
| Llibre adquirit gràcies a na Mertxe I. (núm 285) |
Aquest llibre està escrit en kurd goraní. Ha estat comprat a Teheran i me l'ha fet arribar na Mertxe I. a qui li agraeixo molt aquesta troballa fantàstica.
La llengua kurda té dos dialectes principals: el kurmanji i el soraní. Tot i això, hi ha també el zazaqui i el goraní, que a vegades són considerats com a unes variants del kurd o bé com a llengües properes però alhora diferenciades. En aquest fet poc hi puc aprofundir més enllà d'especificar que el zazaqui és parlat a Anatòlia oriental i el goraní és parlat a milers de quilòmetres de distància, a l'Iran però tot i així les semblances entre aquestes dues parles són majors que amb les dels dos dialectes kurds principals. El goraní és parlat al sud del Rohjilat (est en kurd) que és la regió del Kurdistan sota domini iranià.
El goraní té aproximadament uns 240.000 parlants i sovint se'n parla, entre lingüistes com a zaza-goraní i se'l destria de la resta de parlars kurds. És parlat a l'Iran talment al sud del Kurdistan i en alguns punts molt puntuals al sud-est del Kurdistan iraquià.
La llengua no té cap acadèmia al darrere ni cap estàndard reconegut i pel que fa a El petit príncep, hi ha dues publicacions en goraní. Una en goraní hewrami, que és la variant dialectal més diferenciada de la resta de parlants de goraní, i una altra en goraní hawarami, que és la que jo tinc i recull la parla de les muntanyes de Hawaram, a la frontera entre Iran i Iraq.
La majoria dels kurds professen la religió islàmica en la seva vessant xiïta però en això els kurds goranís també són diferents. La majoria no són musulmans sinó iazidites. El iazidisme és la religió majoritària entre els goranís i és una de les religions més antigues del món amb uns orígens que la porten a l'antiga Mesopotàmia. Aquesta religió és monoteïsta i té una antigor de més de 6.000 anys. Pels lectors formenterers: quan es va aixecar el sepulcre megalític de ca na Costa ja feia 2.000 anys que hi havia iazidites fent-se la vida per Mesopotàmia i l'Àsia central.
Per fer cinc cèntims de izadisime: consideren que de déu només n'hi ha un que és qui feu el món. Però una vegada el va haver creat el va confiar a set éssers divins que provenen també d'aquest mateix déu (perquè clar, ho va crear tot). A tot això cal afegir-hi que aquests set éssers es reencarnen regularment cada molt de temps i que moltes altres religions els han agafat com a Messies per a les seves creences, tot i ser, totes elles, una visió parcial del déu veritable (han agafat un ésser reencarnat com a messies, quan d'éssers n'hi ha set). Per últim, es considera que el Mal no té cap relació amb Déu sinó que és una cosa estrictament dels humans i aquests són lliures d'evitar-lo, o no. De iazidites, actualment no n'hi ha més d'un milió i possiblement el nombre hagi disminuït considerablement durant aquests últims anys. Al Kurdistan sirià hi ha minories iazidites que han estat perseguides, torturades i assassinades per l'ISIS.
La llengua kurda té dos dialectes principals: el kurmanji i el soraní. Tot i això, hi ha també el zazaqui i el goraní, que a vegades són considerats com a unes variants del kurd o bé com a llengües properes però alhora diferenciades. En aquest fet poc hi puc aprofundir més enllà d'especificar que el zazaqui és parlat a Anatòlia oriental i el goraní és parlat a milers de quilòmetres de distància, a l'Iran però tot i així les semblances entre aquestes dues parles són majors que amb les dels dos dialectes kurds principals. El goraní és parlat al sud del Rohjilat (est en kurd) que és la regió del Kurdistan sota domini iranià.
El goraní té aproximadament uns 240.000 parlants i sovint se'n parla, entre lingüistes com a zaza-goraní i se'l destria de la resta de parlars kurds. És parlat a l'Iran talment al sud del Kurdistan i en alguns punts molt puntuals al sud-est del Kurdistan iraquià.
La llengua no té cap acadèmia al darrere ni cap estàndard reconegut i pel que fa a El petit príncep, hi ha dues publicacions en goraní. Una en goraní hewrami, que és la variant dialectal més diferenciada de la resta de parlants de goraní, i una altra en goraní hawarami, que és la que jo tinc i recull la parla de les muntanyes de Hawaram, a la frontera entre Iran i Iraq.
La majoria dels kurds professen la religió islàmica en la seva vessant xiïta però en això els kurds goranís també són diferents. La majoria no són musulmans sinó iazidites. El iazidisme és la religió majoritària entre els goranís i és una de les religions més antigues del món amb uns orígens que la porten a l'antiga Mesopotàmia. Aquesta religió és monoteïsta i té una antigor de més de 6.000 anys. Pels lectors formenterers: quan es va aixecar el sepulcre megalític de ca na Costa ja feia 2.000 anys que hi havia iazidites fent-se la vida per Mesopotàmia i l'Àsia central.
Per fer cinc cèntims de izadisime: consideren que de déu només n'hi ha un que és qui feu el món. Però una vegada el va haver creat el va confiar a set éssers divins que provenen també d'aquest mateix déu (perquè clar, ho va crear tot). A tot això cal afegir-hi que aquests set éssers es reencarnen regularment cada molt de temps i que moltes altres religions els han agafat com a Messies per a les seves creences, tot i ser, totes elles, una visió parcial del déu veritable (han agafat un ésser reencarnat com a messies, quan d'éssers n'hi ha set). Per últim, es considera que el Mal no té cap relació amb Déu sinó que és una cosa estrictament dels humans i aquests són lliures d'evitar-lo, o no. De iazidites, actualment no n'hi ha més d'un milió i possiblement el nombre hagi disminuït considerablement durant aquests últims anys. Al Kurdistan sirià hi ha minories iazidites que han estat perseguides, torturades i assassinades per l'ISIS.
