 |
| Llibre aconseguit gràcies a na Mertxe I. i els seus contactes (núm 287) |
Aquest llibre està escrit en kurd soraní, que és un dels dialectes principals de la llengua kurda i es parla a bona part del Kurdistan iraquià i de l'iranià. Sembla ser que el kurd, deixant com a tema a part el zazaqui i el goraní, té tres dialectes principals: el septentrional (kurmanji), el central (soraní) i un de meridional (xwarin). Bé, aquest està escrit en la variant central, que compta amb uns 7 milions de parlants, 4 a l'Iraq i 3 a l'Iran.
La tradició literària d'aquest dialecte amb tants parlants és relativa ja que, curiosament, des de l'època en la qual aquesta part del Kurdistan formava part de l'imperi Otomà, la llengua culta que es feia servir per a la literatura i els textos religiosos era el goraní, un dels dialectes/llengua més particulars del poble kurd.
Així i tot, des de la dècada dels '60 del segle XX ençà hi ha hagut un canvi de rols destacable i és que el goraní ha deixat de ser la llengua escrita per excel·lència i ha deixat aquest càrrec al kurd central que és, a dia d'avui, la forma dominant a l'hora d'escriure en kurd.
Per regla general el kurd soraní s'escriu amb caràcters àrabs, a diferència del kurmanji que, influït pel turc, empra caràcters llatins. Tot i així la variant arabitzada del kurd té una sèrie de característiques que el diferencien d'altres llengües que usen variants del mateix alfabet. El cas és que els kurds escriuen les vocals, formant així paraules visualment més llargues que no perses i àrabs. A part, té alguns préstecs del persa i detalls menors que li atorguen una forta personalitat.
El 25 de setembre els kurds de l'Iraq es reuniren en la celebració d'un refèrendum d'autodeterminació que finalitzà sense incidents violents i amb un suport al SÍ a la independència superior al 90%. El referèndum no ha tingut resultats destacables en l'atmosfera internacional ja que cap estat l'ha reconegut i Iraq ha respost amb l'exèrcit contra la població del país.
La tradició literària d'aquest dialecte amb tants parlants és relativa ja que, curiosament, des de l'època en la qual aquesta part del Kurdistan formava part de l'imperi Otomà, la llengua culta que es feia servir per a la literatura i els textos religiosos era el goraní, un dels dialectes/llengua més particulars del poble kurd.
Així i tot, des de la dècada dels '60 del segle XX ençà hi ha hagut un canvi de rols destacable i és que el goraní ha deixat de ser la llengua escrita per excel·lència i ha deixat aquest càrrec al kurd central que és, a dia d'avui, la forma dominant a l'hora d'escriure en kurd.
Per regla general el kurd soraní s'escriu amb caràcters àrabs, a diferència del kurmanji que, influït pel turc, empra caràcters llatins. Tot i així la variant arabitzada del kurd té una sèrie de característiques que el diferencien d'altres llengües que usen variants del mateix alfabet. El cas és que els kurds escriuen les vocals, formant així paraules visualment més llargues que no perses i àrabs. A part, té alguns préstecs del persa i detalls menors que li atorguen una forta personalitat.
El 25 de setembre els kurds de l'Iraq es reuniren en la celebració d'un refèrendum d'autodeterminació que finalitzà sense incidents violents i amb un suport al SÍ a la independència superior al 90%. El referèndum no ha tingut resultats destacables en l'atmosfera internacional ja que cap estat l'ha reconegut i Iraq ha respost amb l'exèrcit contra la població del país.
