{títol per inserir} "" (lanna)

Llibre aconseguit per na Mertxe, gràcies!
Arribat des del nord de Tailàndia, directe
del traductor.
(núm 288)


El lanna, amb un nombre de parlants que roda al voltant dels sis milions de parlants, és parlat al nord muntanyós de Tailàndia i forma part d'una família lingüística coneguda com a tai-kadai. És per això que a vegades el lanna és considerat simplement com a tailandès septentrional. Aquesta família lingüística no té clars els límits entre una llengua i una altra i en general es produeix el que es coneix comunament com a contínuum lingüístic.

El lanna, o tailandès del nord, tradicionalment ha utilitzat un alfabet propi paregut al del laosià però amb alguns aspectes propis molt peculiars tals com aquests guions o accents que es veuen damunt d'alguns dels caràcters del títol del llibre.

L'alfabet lanna és un abecedari en perill d'extinció que es troba actualment en retrocés. El cas és que la població nord-tailandesa és, en gran part i encara a dia d'avui, analfabeta. A part, la minoria d'al·lots que poden anar a escola aprenen l'alfabet tailandès i la llengua tailandesa estàndards, de manera que els és privat el coneixement del seu propi mètode tradicional d'escriptura.

És habitual trobar escrits en lanna amb l'alfabet tailandès. Això, però, comporta determinats problemes amb difícil solució tant per qui escriu, com per qui després llegeix. Hi ha sons i tons lanna que el tailandès no té i per tant són mals de representar a través de l'escriptura. Els tons són molt importants, de la mateixa manera que el xinès, les llengües tai-kadai són tonals. Ço és que potser una mateixa síl·laba, segons si es pronuncia de manera més greu o més aguda, amb un to ascendent, pla o descendent, poden significar coses completament diferents. És per això que els lanna han acompanyat al seu alfabet amb aquests accents tan peculiars que ara desaprenen de llegir i d'escriure a marxes forçades.



El llibre és preciós. L'han fet realitat dos col·leccionistes importants: en Probst i el tailandès Supoj Lokunsombat, que és qui l'ha editat. La traducció ha estat obra de Wiluk Sripassang.