 |
| Llibre regal de n'Slavko escrit en hebreu (núm 303) |
L'hebreu modern és un dels casos més reeixits i ben aconseguits, per no dir el que més, de la política lingüística positiva. Les referències més antigues que es tenen d'escrits hebraics daten del segle X aC. És a dir, ens toca parlar d'una llengua amb tres mil anys d'història i poques són les llengües que aguanten una carrera tan llarga.
Al segle XIX de la nostra Era l'hebreu restava viu pràcticament en la litúrgica jueva i en els seus textos sacres. Els jueus, en la immensa majoria, tenien altres llengües per parlar entre ells. Amb tot això, a mitjans del segle XIX es va començar a estudiar la possibilitat de reiventar la llengua i adaptar-la als temps moderns per tal d'aconseguir novament parlants nadius d'hebreu. En aquesta tasca un dels artífex més destacables fou Elizier Ben Yehuda.
Actualment l'hebreu compta pràcticament amb tants de parlants com el català. És a dir, segons qui faci el recompte, la xifra gira entorn dels 7 i el 10 milions de parlants. És llengua oficial a Israel.
