 |
| Edició en àrab marroquí. (núm 304) |
L'àrab marroquí és també conegut com a darija i és el nom que reben el conjunt de dialectes que conformen l'àrab col·loquial al Marroc. L'àrab marroquí forma part del grup conegut com a àrab magrebí, juntament amb les variants àrabs que van des de Líbia fins Mauritània.
El Marroc, com a baluard occidental del món àrab, ha estat i segueix sent un punt de confluència entre diverses cultures i civilitzacions. Cadascun dels diversos episodis històrics que han ocorregut en aquest país s'han vist reflectides, en major o menor mesura, en l'àrab marroquí. Així doncs, la base d'aquest dialecte ve donada per la mescla en diferents percentatges de l'àrab que arribà amb la islamització del Magrib al segle VII amb la llengua amaziga, pròpia de tot el nord d'Àfrica i amb l'àrab dels beduïns que arribaren a aquestes terres al segle XI.
La mescla de l'àrab dels primers conquistadors d'Aràbia (s.VII) amb la dels dels beduïns (s.XI) sumat al substrat deixat pels amazics, que han estat els qui s'han emportat la pitjor part d'aquesta repartició, ha donat peu a la creació del gruix principal de l'àrab marroquí. A això cal puntualitzar dos detalls més. Per una banda que, a diferència de la majoria d'altres dialectes àrabs mediterranis, el marroquí no s'ha vist pràcticament mica influenciat pel turc ja que el Marroc mai ha format part de l'imperi Otomà. I, per una altra banda, la llengua romànica que més ha impregnat el marroquí ha estat el francès.
L'àrab marroquí té aproximadament uns 25 milions de parlants nadius. Tot i així, quasi 44 milions de persones són capaces de parlar-lo.
