Be þam lẏtlan æþelinge (anglosaxó)

Reconstrucció anglo-saxona
(núm 353)

Aquest llibre està escrit en anglosaxó. Ha estat un exercici de creació literària, i en algun cas també de conceptes i paraules. 

L'anglosaxó va ser una forma primerenca de l'anglès que avui coneixem que es parlà a la Gran Bretanya entre els segles V i XII. Aquesta llengua estava emparentada molt estretament amb el frisó antic. De fet, encara avui en dia, la llengua germànica més propera a l'anglès segueix sent el frisó. Aquest idioma es veié molt influenciat pel llatí, especialment després de la cristianització dels anglo-saxons i, especialment, després de la invasió normanda al segle XI. A part, el nòrdic també afectà de forma notable l'anglosaxó a causa del contacte, no sempre pacífic, que hi hagué durant segles entre els habitants de la Gran Bretanya i les tribus nòrdiques provinents d'Escandinàvia. 

Pel que fa a l'escriptura és bastant remarcable el fet que els anglo-saxons varen ser qui passaren de l'alfabet rúnic a una forma primerenca de l'alfabet llatí. Aquest canvi d'alfabet ocorregué més o menys cap al segle IX amb l'arribada de missioners irlandesos que a mesura com anaven cristianitzant la Gran Bretanya anaren també normalitzant el canvi d'alfabet juntament amb el canvi de religió.

En aquesta llengua va ser escrit el Beowulf, el poema èpic anglosaxó que es desenvolupa a Dinamarca entre els segles V i VI. Aquest poema èpic serví d'inspiració a Tolkien per crear El senyor dels anells. La trama del poema se separa en dues parts. La primera succeeix durant la joventut de Beowulf, el nostre heroi, que demana ajuda i socors a la tribu dels juts per poder vèncer el gegant Grendel i després de matar-lo comença la segona part en la que, Beowulf convertit en rei dels  juts, ha d'enfrontar-se contra un drac que arriba al país per assolar-lo.