 |
| Reconstrucció de l'alt-alemany mitjà (núm 351) |
Aquest llibre ha estat escrit amb una varietat diacrònica de l'alemany. És a dir, que s'ha redactat amb un model de llengua del passat, concretament amb l'alemany que es parlava al sud d'Alemanya i Àustria entre els segles XI i XIV. D'aquesta era en parteix també el judeoalemany, que és el precursor del jidish. Aparegué entre els segles XIII i XIV com a una varietat alt alemanya escrita amb caràcters hebreus.
Aquesta llengua va ser la dels Minnesänger, que eren els trobadors germànics que cantaren arreu de les terres tudesques entre els segles XII i XIII. De la mateixa manera que els nostres trobadors, els minnesänger es dedicaven especialment a cantar sobre l'amor cortès, que és d'on els ve el nom ja que minne significa de la cort. Un minnesänger molt famós va ser en Walther von der Vogelweide. D'aquesta època, però d'autor desconegut, és també el Cantar dels Nibelungs.
