 |
| Reconstrucció de l'anglès mitjà (núm 352) |
Es parla d'anglès mitjà per referir-se als diversos dialectes anglesos que es parlaren entre els segles XII i XV. Aquesta llengua es desenvolupà a partir de l'anglosaxó tardà a l'Anglaterra normanda. Es va posar fi a aquest model de llengua a partir del segle XV quan, progressivament, anà desapareixent substituït per l'estàndard de la Cancelleria, que estava fortament inspirat en l'anglès londinenc del segle XV. Una branca d'aquest anglès mitjà va ser l'anglès de Northúmbria (antic regne anglès amb una bandera com la catalana) i d'aquest anglès northúmbric en deriva l'escocès o scot, que per cert, també té versió d'El petit príncep: The Prince-Bairnie.
La literatura en anglès mitjà és escassa. Sembla ser que en aquest període la literatura anglesa patí una època de Decadència ja que la majoria de textos en aquest moment es feien en anglonormand o bé en llatí medieval. A part, l'escola de Wessex, que havia estat el punt focal dels escriptors anglosaxons durant segles, havia perdut la seva hegemonia en front d'altres nuclis com West Ànglia, Northúmbria o Londres, cadascun amb els seus interessos particulars i amb models de llengua molt diferenciats. En aquest moment l'anglès es trobava en un moment de minorització lingüística i en un estadi previ a una possible divisió lingüística entre comtats i regnes. El punt d'inflexió que ajudà a que l'anglès deixés de ser una llengua minoritzada en pro de l'anglonormand va ser precisament la guerra dels Cent Anys. A la finalització d'aquest confilcte l'anglès es revaloritzà com a símbol nacional en contra del francès, al segle XIII.
L'obra literària més rellevant escrita en anglès mitjà és Els contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer. Aquests contes, considerats una de les obres insígnia de la literatura anglesa, són importants en part perquè abans de Chaucer hom escrivia en francès o en llatí de manera que la literatura era accessible únicament per a les èlits culturals. La trama és senzilla. Es tracta d'un grup de pelegrins que fan una peregrinació al monestir de Canterbury. Durant el viatge es conten històries els uns als altres i són les que donen forma al llibre.
