Chi Pichi Ülmen (mapudungun)

llibre en mapudungun que em feu bastar en Pere N.
(núm 328)

Abans de la publicació d'aquest llibre ja n'havia sentit a parlar dels mapudungun, o més aviat dels maputxe, que és el nom que m'havia arribat. Ara bé, no els coneixia per cap tema literari si no més aviat gastronòmic. Els maputxe són els dipositaris d'un gran tresor culinari, el curanto.

Anem però, al moll de l'os. L'edició en mapudungun és molt interessant i està molt ben feta. A la coberta pot observar-s'hi una sanefa negra sobre blanc i és un motiu tradicional que aquest poble utilitza a vegades per decorar algunes robes.

El mapudungun té entre 100.000 i 450.000 parlants, segons la font que es consulti, dels quals quasi tots viuen a Xile al nord de la Patagònia. Lingüísticament parlant la llengua és difícil de classificar. Hi ha lingüistes que consideren que és una llengua penutiana d'Amèrica del Nord, d'altres que es tracta d'una llengua andina i hi ha lingüistes que, en canvi, la consideren una llengua aïllada. El quítxua i el castellà han influït notablement en el lèxic del mapudungun.

Els primers textos en mapudungun apareixen al segle XVII a partir de jesuïtes que arribaren a aquestes contrades amb la voluntat de cristianitzar els maputxe.