 |
| Regal que m'ha fet n'Estel Suau del seu viatge a Txèquia (núm 330) |
A finals de 2015 vaig anar a Txèquia, a Praga més concretament, amb na Laia. En aquell moment encara col·leccionava únicament llengües romàniques, a part que ho tenia bastant aparcat. Record que entràrem a una llibreria amb cafeteria i, a la meva vora hi havia aquesta mateixa edició. Vaig estar temptat de comprar-la, tot i que vaig decidir no fer-ho. Posteriorment la vaig plànyer a aquesta decisió. Em sabé greu després no haver vingut del viatge amb aquest llibre de record. Bé, tres anys després aquesta mateixa edició ha vingut a picar la porta de casa, quasi de sorpresa, l'edició del nostre viatge a Txèquia. Gràcies Estel, em feres molt content.
El txec és una llengua eslava fortament emparentada amb l'eslovac. Compta amb prop de 12 milions de persones i té tres dialectes principals: el bohemi, el moravià i el silesià. Tot i així a vegades es té tendència a considerar aquests dos darrers dialectes com a llengües separades. El cas és que són els dialectes que difereixen més del txec estàndard.
A part, alguns dialectes meridionals del moravià són considerats sovint com a dialectes de l'eslovac i no del txec, així que el més prudent al final és parlar d'un contínuum lingüístic amb més d'un estàndard i amb consciències lingüístiques diverses.
A part, alguns dialectes meridionals del moravià són considerats sovint com a dialectes de l'eslovac i no del txec, així que el més prudent al final és parlar d'un contínuum lingüístic amb més d'un estàndard i amb consciències lingüístiques diverses.
