 |
| Reconstrucció de l'alt-alemany antic (núm 350) |
El present llibre es tracta d'una reconstrucció filològica de l'alt-alemany antic adaptat per a la traducció d'El petit príncep a aquesta llengua morta.
Es denomina alt-alemany antic és la denominació moderna que s'ha donat a totes aquelles llengües germàniques parlades entre els segles VII i XI al nord de la serralada dels Alps i que tenen en comú el fet d'haver participat, en major o menor mesura, d'una sèrie de mutacions consonàntiques amb les quals els filòlegs germànics ordenen i classifiques les parles tudesques.
Davant aquest fet, i moguts per una necessitat pràctica, a l'Alemanya del segle XIX, hom va triar la llengua de la traducció al fràncic oriental del Diatèssaron de Tacià el Siríac per a convertir-la en la base referencial de les gramàtiques i els diccionaris. Els lemmes dels diccionaris d'alemany antic, de llavors ençà, estan escrits d'acord amb l'ortografia del Tacià. Hom distingeix dos períodes per a aquest conjunt diasistemàtic: el període preliterari i el període literari. El període preliterari està constituït per un conjunt d'inscripcions rúniques, material onomàstic i glosses incloses dins textos llatins i abasta, sobretot, els segles VI i VII dC. El període literari s'inicia a la segona meitat del segle VIII i arriba, seguns uns, fins al 1050 i, segons d'altres, fins al 1075. El primer llibre escrit en un idioma d'aquest conjunt diasistemàtic, és l'Abrogans, un diccionari llatí-bavarès -o si es vol, un diccionari de sinònims llatí amb llurs equivalents bavaresos- redactat entre el 765 i el 770 a Fresing.
