 |
| Primera edició en georgià, any 1962 (núm 336) |
Aquest llibre el vaig trobar a Tbilissi, en un mercat d'objectes vells de tota classe devora del pont Sec. El mercat en qüestió hi és cada dia tots els dies de l'any quan, al matí, hi arriben centenars de persones i estenen teles i flassades en terra per posar-hi tota classe d'andròmines i antiguitats. Allí record que hi vam veure des de banyes d'animal per beure-hi fins a cascs soviètics, pòsters de pel·lícules russes, molts de quadres, algunes estores, vaixelles, etcètera. Record haver vist en una de tantes paradetes fins i tot un revòlver al qual li faltaven les galtes de la culata.
En tot el mercat hi havia únicament dues parades de llibres. Ens vàrem dirigir a la primera, que estava encara col·locant els llibres a mesura com els desencapsava. Arribàrem on el senyor i li diem "gamarjobat! Inglisuri itsit?". El llibreter, que ens mira encuriosits, ens respon amb la mateixa salutació i ens contesta "ara, rusul". Després d'això, li mostràrem la fotocòpia d'uns llibres i en rus li demanàrem si els tenia "U tivià iest eti knigui?"
Quina alegria quan li vérem el somriure que feu. Ens va fer que sí amb el cap i ens digué Déu-sap-què en georgià. Fet això, se n'anà. Una dona que tenia canelobres i vaixelles davant de la parada de llibres ens digué que sí, que tenia el llibre. Que l'havia anat a buscar i que en cinc minuts tornava. I així va ser. Al cap d'una estoneta arribà amb aquest plec de fulls de papers arrugats i tacats de cafè. Teníem el llibre!
Després, la resta de dies seguírem preguntant si algú en tenia algun segon. Volia fer-hi un regal, amb ell. No hi hagué sort. Semblava com si en tota Tbilissi hi hagués només aquest llibret.
Quina alegria quan li vérem el somriure que feu. Ens va fer que sí amb el cap i ens digué Déu-sap-què en georgià. Fet això, se n'anà. Una dona que tenia canelobres i vaixelles davant de la parada de llibres ens digué que sí, que tenia el llibre. Que l'havia anat a buscar i que en cinc minuts tornava. I així va ser. Al cap d'una estoneta arribà amb aquest plec de fulls de papers arrugats i tacats de cafè. Teníem el llibre!
Després, la resta de dies seguírem preguntant si algú en tenia algun segon. Volia fer-hi un regal, amb ell. No hi hagué sort. Semblava com si en tota Tbilissi hi hagués només aquest llibret.
Algunes fotografies del mercat a la vora del Pont Sec.
(les fotos no han estat fetes per mi si no que són extretes d'internet.
Si algú n'és l'autor que es posi en contacte amb mi i el nombraré)
