الأمير الصغير "Al-amir As-saghir]" (àrab iraquià de Bagdad)



L'àrab iraquià de Bagdad és una varietat del denominat àrab messopotàmic, que és el conjunt de dialectes àrabs parlats a la conca de Messopotàmia, als actuals Iraq, Síria, Iran i el sud-est de Turquia. Aquests dialectes presenten moltes semblances amb l'àrab llevantí tot i que presenta trets dialectals comuns amb els dialectes més meridionals, els parlats a Aràbia. Gairebé 25 milions de parlants d'àrab parlen algun dialecte messopotàmic.

L'àrab messopotàmic es caracteritza pel seu substrat arameu, que va ser la llengua franca de tota aquesta àrea geogràfica abans de la irrupció dels àrabs al segle VII. A més, són presents traces més modernes en aquests dialectes provinents del contacte lingüístic amb comunitats com els turcs, els kurds i fins i tot els mongols.

Pel que fa a l'àrab de Bagdad, hi ha certs apunts sociolingüístics interessants. L'àrab fusha és el nom que rep el que podríem dir àrab literari, clàssic o estàndard. Aquesta varietat és la més formal de l'idioma i la utilitzada en els registres cultes. La llengua dels registres col·loquials és la llengua dialectal i és la que s'usa en bona part de les situacions informals. Ara bé, el cas de l'àrab de Bagdad és particular ja que tot i no ser àrab fusha sí que gaudeix d'una situació de prestigi que en els darrers anys va en augment. El cas semblant al que passa amb l'àrab d'El caire o el de Casablanca, i el dialecte de la capital ocupa una posició central en els registres lingüístics, especilament per aquelles situacions que no són ni excessivament formals ni informals. Així, aquest dialecte adopta una condició de "dialecte estàndard local" o de national nonstandard standard, tal i com ho defineix Clive Holes, doctor en lingüística àrab per la Universitat de Cambridge.

Al mapa, la distribució geogràfica dels parlants d'àrab messopotàmic: