 |
| Primera edició en armeni publicada l'any 1961 (núm 345) |
El petit príncep es va traduir a l'armeni l'any 1961, traduït directament del francès per Sophie Avagyan. El llibre també inclou les novel·les de Saint-Exupéry Vol nocturn i Terra dels homes. No és fins 1966 que apareix publicat, per primera vegada en armeni, El petit príncep com a títol individual, traduït, aquesta vegada, per Saghatel Harutyunyan.
 |
| Títol interior de l'edició de 1961 |
Aquest exemplar em va ser molt mal de trobar. La seva història rau en el viatge al Càucas que férem entre desembre i gener de 2018/19. Arribàrem a una Erevan deserta. Era el dia de Cap d'Any i els armenis s'ho agafen molt seriosament, això. Tot era tancat. La ciutat té un mercat molt famós conegut amb el nom de Vernisage, al centre, al final d'un passeig que hi ha vora la plaça de la República. Al Vernisage s'hi ajunten mercaders tots els dies per vendre-hi de tot. Hom hi pot trobar des de taulers d'escacs fets pels ebenistes més fins fins a estores perses. Hi ha també molts venedors de quadres i d'antiguitats diverses. Ara bé, sembla ser que Vernisage és un paradís pels col·leccionistes, ja siguin filatèlics, numismàtics o bibliòfils. Hi ha de tot, tot l'any, excepte la setmana de Cap d'any.
Nosaltres vàrem trobar-nos un Vernisage deslluït, mig tancat, però encara amb la sort de trobar-lo només mig tancat perquè hi poguérem veure algun venedor de llibres, de quadres i mentre de reüll miràvem els taulers d'escacs que ens havien robat el cor. Al mercat no hi vàrem poder trobar el llibre que buscàvem però almenys, com a premi de consolació, ens emportàrem un jazve due fa un cafè d'allò més bo.
L'arribada a Armènia va ser en tren des de Tbilissi. Passàrem el canvi d'any parats a la frontera mentre la policia i el personal del tren festejaven l'Any Nou bevent i tirant focs d'artifici des de l'andana. Finalment baixàrem a l'estació d'Erevan que eren les 5 de la matinada. El metro era tancat i teníem intenció d'arribar al més aviat possible a l'habitació que havíem reservat així que agafàrem un taxi. Pel camí, que va ser curt, ens vam entendre molt bé amb el taxista, en Frunze. Va ser ell qui ens va trobar els llibres després d'haver tornat nosaltres a casa. Havíem estat en contacte via whatsapp i ens els trobà i ens els feu arribar.
